El flascó de l'essència de les pors

El desig, discret i silent, apareix en escena llevant el tap del flascó de l'essència de les pors.
Imperceptiblement les seves flaires envaeixen el meu alienat cos, el prenen, i el fan tot seu.
Quan me n'adono, la meva voluntat ja fa estona que ha mor dissolta en el mar de dubtes en el que suro des que vaig descobrir que mai res és per a sempre.

Cau la nit i la foscor obre la porta als records, a la meditació, al fred, i als vells fantasmes que sempre acaben envoltant-me dansant en to burlesc.
Aterrida, aquests estranys éssers sense rostre que s'enriuen de mi, engarroten els meus muscles i se'm fa difícil respirar.
Estic sola al bell mig. Sola en mig d'una orgia de riallades insuportables.

Tinc por, però he de ser conseqüent perquè vaig ser jo qui va triar el camí.
Atrapo l'aire que necessito per a tot just resistir i sobreviure un instant més.
Accepto sense reprotxes que sóc la víctima del sacrifici perquè en altres temps vaig ser botxí despietat.
Entenc que sóc l'ofrena en pagament a les errades comeses temps enllà, quan ni tan sols podia sospitar que no hi ha res més cert que la incertesa de desitjar viure un somni, pregant per a que no esdevingui realitat ara que em consta que mai res és per a sempre.