EL FINAL

- Frena, que no veus que t'estimbaràs!
Això em diu el meu cor, - prou drogues!
Ja ho intento ja, però com m'ho faig? la vida ha estat injusta amb mi, o potser jo he estat injusta amb ella?... No ho sabré mai...
Ara sóc aquí a punt d'arribar al final... No vull seguir endavant, no sé ni si em trobaràn a faltar… No vull fer patir a ningú, per això me'n vaig, he portat masses problemes, amb les amigues, la familia, el germà, ells sempre em volien ajudar, però jo sempre havia donat l'esquena als seus consells… Ara me n'arrepenteixo, però ara ja és massa tard… Les drogues m'han portat per mal camí…
D'aquí uns minuts tot s'haurà acabat…
Em vaig assentar a la barana, les llagrimes corrien galta avall, elles arribaven a baix abans que jo, em vaig fer la valenta, però de cop em vaig enfonsar, no era valenta, tot allò ho feia perquè no era valenta. Tot va començar quan vaig començar a sortir amb aquell noi, ja es veia que em portaria per mal camí, però em deixava guiar pel cor i no pel cap, sé que molta gent es deixa guiar pels seus sentiments, però són diferents, no tenen davant d'ells tota aquesta responsabilitat que tinc jo ara.
Em sap molt de greu, però me n'he d'anar, espero que quan arribi a baix les coses seran diferents...
Em vaig inclinar sense que el cul toques a la brana, vaig tancar els ulls i em vaig deixar portar pel vent que bufava... Allò va ser el final dels meus dies...