El Final del Començament

Un relat de: Haitzirk

"El Papa ha mort" titulava un important diari europeu. Tres dies després tots els cardenals i la jerarquia catòlica eren a Roma, preparant-se per el Conclau que havia de escollir un nou Papa. Els cristians a Occident havien quedat reduïts a la meitat, i en molts llocs eren minoria respecte a principis de mil·lenni, a l'Àfrica no n'hi havia, eren perseguits per fonamentalistes islàmics que ja havien conquerit bon tros d'Àsia i tot Àfrica per la "Jihad". Tot hi així la decisió del Vaticà era esperada per tothom, tot hi no ser tants els cristians, n'hi havia bastants per tot el món i el seu líder espiritual, era el més influent del Món sencer.
Passaren quinze dies seguits de "fumata negra",amb les corresponents pauses per "a la oració" no hi havia hagut cap votació positiva. Segons els entesos es passava a votar per majoria absoluta. El dia següent sortia pel balcó de una Plaça de Sant Pere del Vaticà mig buida, un home gran amb els cabells ben pèl-rojos, "Habemus Papam" va dir... en dir aquestes paraules, es va sentir el soroll de una explosió. Havia estat a la Capella Sixtina, la gent va començar a córrer desesperada amunt i avall, no sabien què fer... Però l'home seguia, ben tranquil llegint el paper i anunciant al món el nou Papa. Es va sentir uns trets, i al cap d'una estona va sortir el nou Papa pel balcó. Seria anomenat ‘Pere II', aquest era el nom escollit... en dir aquest nom els núvols van començar a amagar el Sol. I tot va començar a tremolar, era un terratrèmol. Des de tots els racons del món es notava, i tots els habitants del planeta, es van aixecar de on eren per veure el que passava: la gent que dormia es despertava; la gent que estava treballant parava de fer feina; la gent que estava en edificis, sortia corrents... Llavors es van començar a cremar edificis i centrals, cases i camps, boscos i persones...
El nou Papa va començar a levitar, i llavors va volar, literalment, enmig de la Plaça de Sant Pere, la gent ja havia marxat d'allà... Va ser llavors que enmig de la destrucció i la foscor, simultàniament per tot el món es va veure una gran creu al cel, entre els núvols, i es veia, també una gran llum que baixava de dalt. El Papa, que en aquell moment estava volant, va caure de cop a terra, mort, en veure aquella gran llum damunt seu.
Tot era destrucció, era el moment del Judici. Entre els núvols, el Messies, separava a les persones. Unes a la seva dreta i les altres a la seva esquerre, mentre deia unes paraules enteses per tothom. Ho va acabar destruint tot. Va acabar amb la Terra, era el moment del Cel Nou i la Terra Nova.
Aquest és l'escrit de la ultima pagina de la Creació, de la Antiga Creació, els detalls d'aquest escrit només es troben al Cel, guanyar-se'l és Esforç, buscar-lo és Saviesa.
Amén


Comentaris

  • s | 06-09-2008

    Inspirat en les profecies de Sant Malaquies? hehe

    Només hi ha una coseta, cap al final, que no m'ha acabat de... diu que guanyar-se el cel és esforç... jo diria que més que esforç, és gràcia. És clar, l'esforç és demanar la gràcia, però és Ell qui ens escolta i ho fa tot en nosaltres...
    Bé, tampoc vull semblar massa tiquismiquis...

    En fi, que m'ha agradat.

  • Un relat molt contundent.[Ofensiu]
    Rodamons | 26-02-2007

    Fa temps em deixares un comentari, però no havia tingut ocassió de llegir res teu.
    Aquest és un relat molt fort. El final no me queda molt clar, hi ha una nova creació? és la fi definitiva?
    Haitzirk m'agrada que hages escrit un relat, però no et faces esperar molt, publica un altre.

    Salut i revolica.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Haitzirk

Haitzirk

1 Relats

2 Comentaris

943 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor