El e-mail

No se, pero vaig sentir una esgarrifança, si m'havia enviat un e-mail, quasi no m'atrevia a obrir-lo , ara que me dira...que no pot venir fins ves a saber quan.....o que se'n va a l'altre punta de mon per un parell de mesos, vaig respirar dues vegades agafan molt aire i......endevant , ja esta obert , llegeixo :
Vindre el proper dia 16 i m'hi quedare fins el dilluns .
Uffffff. quina exitacio , llavors vaig començar a pensar en las coses que ens fariam , ell a mi ...i jo a ell , vaig començar a pensar en las nits d'amor que ens esperavan i en aquell morir a cada instant ....i aquell " aixo no a fet mes que començar " fins quedar esgotats , mitg morts .....
Llavors va sonar el despertador , eran las 8 del mati , hora de posar fil a l'agulla i ......a treballar!!!!!