El drac del rebost.

Un relat de: Epicuri

En Jordi era un príncep modern. Amb això tant sols vui dir que era una persona actual. Tant actual, i per tant modern com En Pere IV el 23 d'Abril de 1340.


Dues eren les seves passions. No. Dues no, tres: Els mots, les roses i... les noies! amb qui compartir; passions i fins i tot raons. Amb això tan sol vui dir que tot era una sola cosa. Diguem-li bellesa.


En ple segle XXI a diferència de la modernitat del segle XIV, el seu país era un país de persones lliures i sobiranes totes. Amb això No més vull dir que era un reialme d'aquest mon. Per trepitjar a diari, diguem-ne.

Les roses i els llibres, el dia i fins i tot la festa, s'havia exportat i globalitzat estenent-se per tot el món a les hores conegut.

La poderosa maquinària consumista l'havia feliçment magnificat; però també empaquetat i embolicat fent sortir El vell Drac del rebost: Androgin metro sexual, de marca, tipus Lacoste.
El gran entabanador! compra i compra amb furor.


No més per això, decidí tornar a cavalcar. Com fer un seu avantpassat. També modern. no sé ben bé quin any ni pany.

Armant-se de paciència, poesia, amor i ciència anà a rescatar a la seva parella de fet. Que de fet, estava completament posseïda pel Drac.

Toooota? NO. Tota no. Una petita arteria a les afores dels seu cor. Resistia valentament el setge del drac entabanador.

Així armats i amb molt de valor, junts pero no barreijats decidiren que a la seva fonda i perversa ferida d'hipoteques cotxes, mòbils ipots i malt de caps. No afegirien més consum i faríen front a l Drac.

Amb decisió i sense recança amb la seva llança d'amor travessaren d'estimació el fred cor de drac del rebost. Donant-li mort... a les males intencions de la béstia, que un cop extirpada la malatissa compulsió, va resultar una bona i tendre mascota.

Mor el microbi, rehabitilitada la béstia, el día, vull dir la festa ja no seria un dia de presses, compres compulsives i suors. No tan sols sostenible, no. Si no un dia nou per sempre. Ple de lectures, poemes i flors, amistat amor... es a dir bellesa. Un dia per l'Enyor.

Comentaris

  • Tan debò...[Ofensiu]
    la nosequè | 24-04-2008 | Valoració: 10

    s'esfumi el drac entabanador. Tan debò puguem entre tots decréixer d'una manera feliç i pausada i no a la força perquè ja no ens quedin recursos.
    Visca el teu cavaller actual!!!

  • Realment bo![Ofensiu]
    Gingin | 23-04-2008

    Epicuri, felicitats!
    M'ha encantat. A mi també em rondava la idea de fer un relat amb un cavaller actual, però em sembla que els resultats no serien tan bons.
    I moltes gràcies per comentar-me el relat Eva!
    Un petó.

    Gina

  • Visca!!! :D[Ofensiu]
    Autobahn | 23-04-2008 | Valoració: 10

    Molt bo! (gran crítica literària la meva)
    Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

845 Comentaris

387306 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com