El discurs

El president de Zètia, en discurs televisat, feia un darrer esforç per mantenir el seu càrrec capgirant els esdeveniments.

- Ciutadans de Zètia. Per a mi és un honor parlar-vos avui en aquesta jornada de victòria, perquè reeixirem de ben segur, i no hi haurà derrota ni protectorat que ens humiliï. No podeu permetre, i sé que no ho fareu, que un estranger del que no sabem res vingui a posar pau a les nostres terres. Les tradicions nostrades corren perill, el llegat dels avantpassats, els monuments públics. Tot està en perill per culpa d'aquest rector indesitjat que ens volen imposar. Nosaltres, jo al capdavant, ens hi oposarem, car no volem que ens tutelin, no necessitem imposicions de l'exterior. Els governs del món s'han conxorxat en contra nostre, per tal de fer-nos inútils, per desactivar-nos. No ho aconseguiran, no pas sense lluita. Les primeres potències pretenen que abaixem el cap, que els hi ensenyem el clatell, per donar-nos la seva aprovació, com si fora possible que nosaltres cedíssim en el nostre orgull. Molts anys d'història ens miren, no els podem fer un greuge, i retre el nostre poble ara sense oposició seria un flaqueig que no ens podem permetre. Els que han de venir darrera nostre ens demanaran explicacions, voldran saber perquè hem fet les coses d'aquesta manera, voldran saber que vàrem lluitar fins a la mort. Evidentment que jo no penso fer-ho, perquè tinc responsabilitats, i donar la meva vida seria un disbarat, però vosaltres, els que sou al front, als carrers, a les vostres cases, heu de defensar el territori en el meu nom, en el nom dels que representem el poble. Perquè aquesta guerra s'ha encetat per a benefici de tots els Zetianesos, perquè puguin gaudir d'un futur resplendent. Jo només he vehiculat el vostre sentiment, ho sabeu, ja n'hi ha prou de greuges! Ara o mai, és el moment de lluitar per la nostra llibertat, us crido a les armes, un altre cop, les que tingueu per casa, pals i ganivets, per fer front a l'invasor, que en nom del món ens volen fer fora de casa nostra, per posar-hi els seus, les seves normes, les seves regles, les seves costums i els seus aliments. No podem perdre totes aquestes coses que ens pertanyen. Són nostres, les tenim en propietat i per això les hem de defensar. Els nostres néts i besnéts ens observen, des de la seva possibilitat, i volen veure com aixequem el país. Potser ja hi ha hagut prou de guerra, tots estem cansats de tanta tensió, volem que la pau torni a les nostres terres, que ens poguem entendre amb tothom com a germans, potser caldria fer algun gest de bona entesa. Això penseu ara mateix, us equivoqueu, perquè el protectorat no tindrà miraments amb les nostres famílies, sobretot amb la meva, i amb les nostres persones, ens voldran afeblir per evitar mals esdevenidors, voldran que deixem de ser una potència, que ens enfonsem en la degradació dels nostres valors. Els hem de mantenir al preu que sigui, sense contemplacions, perquè els nostres valors és tot el que tenim ara mateix, la guerra ens ha escurat, els escurçons ens han mossegat la carn, que ara s'inflama amb una nafra repugnant. Tot plegat ens ha passat a nosaltres, i ara és el moment de la veritat, en el que hem de donar el darrer cop, el cop de gràcia, el que ens enfili al capdamunt de la victòria, la que tant de temps hem somiat, la relació de forces es troba al nostre favor, us ho dic en confiança, perquè sé que podeu encara empentar, amb energia, en favor dels nostres interessos. Per aquestes coses us he de dir que sortiu al carrer, us ho demano, us ho prego, us ho ordeno, perquè el futur de la nostra pàtria es torba ara en la vostra reacció.

Així parlava en emissió en directe el president de Zètia, que poc va poder moure les voluntats del seu poble, al bar de la cantonada del carrer Pítxol, de la capital de Zètia, a on hi havia vistes a la riba del riu, els comentaris no eren de suport a la seva crida.

- Aquest brètol ens ha ficat en aquest merder, ara toca que es faci justícia. L'hem hagut d'aguantar durant força temps, més del que seria tolerable, s'ha atorgat poders especials per motiu de la guerra, ha volgut dominar tots els poders, ens ha fet perdre familiars i gent propera, tot per no-res. Tan de bo el protectorat sigui una realitat ben aviat. Aquests ens trauran de l'embolic, amb la pau internacional, faran de nosaltres una nació pròspera un altre cop, el que necessitem és menys corrupció i més pau.
- No saps el que et dius. Tu vols un protectorat? De què ens ha de servir? Ja t'ho dic ara, d'una merda de vaca. Perquè els estrangers no poden fer el millor per a nosaltres, ells tenen els seus interessos, volen els nostres recursos, pretenen administrar la nostra riquesa, i si poden ens robaran, perquè quan vegin que el que produïm és de valor aleshores s'ho quedaran ells. Sempre ha de ser el mateix, amb tots els protectorats, no tenim opcions, només una desgràcia darrera l'altre.
- Et trobo moix, tu que sempre has estat tan optimista, perquè tens aquestes idees negatives?
- Què vols que tingui si no? Me'n vaig a fer un vol com pertoca a les persones a aquestes hores de la tarda, a veure si aconsegueixo oblidar-me del protectorat amb una mica d'aire. El cas és que tot això no pot acabar sinó malament, perquè mai no hem hagut de suportar el jou d'una potència estrangera, menys encara el de tot un món. Trobo que és un pes aclaparador.
- No marxis a prendre la fresca. Encara tenim coses de que parlar. Pensa que ens traurem de sobre aquest corrupte de'n Agustao, el nostre president, que ha fet tantes irregularitats en el seu govern, i és que no hi ha un pam de net al palau presidencial, tots suquen d'on poden, sense aturar-se a pensar. Perquè haurien de tenir en compte els interessos del país? A aquestes hores l'Agustao ja deu ser en un avió, fugint del país, deixant-nos a nosaltres la recuperació. Perquè hem sofert un trasbals, no pas per la destrucció de la guerra, que ha estat minsa, sinó per la davallada dels indicadors econòmics. Tot per culpa del govern. Ells ens han ficat en un cul-de-sac, ara ha de venir a traure'ns de l'atzucac els representants de les potències estrangeres. Penso que és una vergonya, per a nosaltres, i també pels nostres veïns, els Ítians. Una baralla de governs ha acabat en un enfrontament de pobles. Em faig creus.
- Em sembla bé, però això del protectorat si que no em sembla adient. Perquè hi ha moltes maneres de resoldre els conflictes. Es podrien convocar eleccions ara mateix. Hi ha opositors al govern que tenen un projecte i que poden fer-se càrrec del país, no cal que vingui cap prefecte a dir-nos el que hem de fer. Em revolta la idea. I amb l'Agustao hem passat anys de molta bonança, això no es pot negar, hem tingut poder i riquesa. Aquestes coses fan bons els pitjors governs. Cert que ara hem passat una mala ratxa, però ens podem recuperar, amb un govern del país, amb persones del país i sense protectorat estranger. Instaurar-lo només ens pot portar maldecaps, i ja en tenim prou d'amoïnos. Bé, me'n hi vaig.
- Que et vagi bé, mira, qui és aquest que surt a la tele?
- No ho sé, sembla anglès o americà.

En efecte el discurs del prefecte no era en Zetianès, sinó en la seva llengua, uns subtítols en feien traducció de les seves paraules.

- Trobo que amb la gent analfabeta que hi ha al país haurien d'haver triat una altra mena de traducció.
- Calla que això ens interessa.

- Ciutadans de Zètia, us torno a repetir que no teniu res a témer de la nostra intervenció. Ens guien les més honorades intencions, l'esperit de concòrdia i avinentesa entre els pobles, la germanor universal, totes les coses bones per les que ha lluitat el meu poble, que ara us ajuda i en el nom del que parlo, i també del món. A partir d'ara no haureu de patir pel futur, perquè ho teniu garantit, i teniu uns aliats poderosos que us faran la feina fàcil, ja no caldrà patir més. Només instaurarem algunes normes que haureu de complir, algunes de fàcils i d'altres de complicades, les que nosaltres volguem, doncs és evident que vosaltres sols no sabeu administrar la vostra llibertat. Per això instauro ara mateix el toc de queda. Però no passeu ànsia, perquè us espera un futur resplendent, on tot el que trobareu seran motius per a la felicitat, coses bones, alegries. De totes bandes us plouran aliats, i sereu capaços de trobar un lloc al món. Els esdeveniments dels darrers mesos han estat sens dubte un error, que cal corregir, i per això hem d'extreure del vostre país els elements que l'han afavorits, tots els que recolzaven el govern, per activa o per passiva, han de ser jutjats severament, perquè d'ells és la culpa del desgavell que heu viscut. No deixeu que el desànim o la lentitud dels avenços us facin defallir. Nosaltres som aquí per ajudar-vos, per fer-vos repuntar el vol, per enfilar-vos fins a dalt del cel, fins al puesto que mereixeu, perquè tenim els mitjans i la voluntat per tal de fer-vos aconseguir les fites que des de sempre heu cobejat. Ara i adés hom pensa que poden fer-se les coses millor un mateix, en un error d'autogestió, no us equivoqueu, necessiteu la nostra tutela, i la necessitareu per molt de temps, la que s'instaura ara mateix. El vostres president i el seu govern, han fugit covardament, emportant-se algunes riqueses del patrimoni del país, molts diners, i han fugit a països traïdors que els han donat aixopluc. Us ha deixat plantats, sense lideratge, i no podem permetre que els oportunistes, demagogs i revolucionaris assemblearis prenguin el poder, perquè ara hi ha un buit que cal emplenar. I jo sóc el ciment que farà de la cúpula del vostre país exemple de solidesa. Ningú no es podrà queixar de la duresa del meu govern. I creieu-me si us dic que d'aquí a no gaire m'agraireu la meva intervenció, i us demanareu com hagués estat de gran el desori sense la meva arribada.

Així continuava parlant el prefecte. A dins del bar les opinions eren enfrontades.

- Ja arribat el carallot aquest a ficar-se on no el demanen. I tant que
hi ha gent preparada per assumir el poder! Les majories oprimides i silenciades per l'anterior govern, els que tenen un projecte i empenta. Aquestes persones són llestes per assaltar la governació. No pas aquest prefecte que no té ni fava del que es cou per aquí. Un ignorant buròcrata d'un país estranger que pretén explicar-nos com hem de fer les coses per tal de fer-les millor que com les fem nosaltres. No té cap sentit, em penso que m'apuntaré a alguna organització de resistència, per tal d'actuar directament contra les forces de pau, perquè la pau que ens porten està morta, i és una mala inversió, el futur sabrà donar raó a aquestes paraules.
- Mi-te'l que llest. Ara et faràs d'un exercit de resistència, després que no has ajudat en res durant la guerra? Trobo que tens una actitud ben incoherent. Aquest prefecte no em pot caure millor, ens promet el que hem estat esperant durant molt de temps, la pau i la prosperitat, amb regles que no són nostres, però que de ben segur són millors, perquè les nostres mira a on ens han portat, i tanmateix les seves els donen el triomf sobre el món. Hem d'acceptar l'hegemonia dels més poderosos. Un prefecte ens vindrà de meravella.
- Jo penso lluitar. No podem permetre que ens dominin. A més aquest prefecte té cara de corrupte, només cal veure'l. És un pixatinters al servei dels militars del contingent del món, venen a fotre'ns, a esclavitzar-nos, a furtar-nos el que puguin, els nostres tresors, culturals i naturals, i a posar-nos en una situació en que no els poguem fer ombra, en tres-cents anys pel capbaix. La lluita armada és l'única alternativa viable. Si em pots dir alguna de millor em semblaria deliciós de sentir-la.
- No diguis rucades.
- Me'n vaig a prendre la fresca.
- No deies que et volies fer insurgent? Saps on trobar-los?
- M'imagino que no els podré trobar enlloc, deuen viure amagats, preparats per a l'arribada del prefecte, no ho sé del cert, però intueixo que preparen un cop per aviat, perquè ara és el moment de fer caure el prefecte, de donar-li mala premsa. Em penso que tinc alguns contactes que em poden informar, gent compromesa, amb el nostre país, no com tu que tant se te'n fum.
- Mira que m'emprenyaré. Jo estic compromès com qui més, amb el país i amb el que sigui. El que passa és que veig el que hi ha, i el protectorat és la millor solució. Però tu penses que pots seguir amb una altra guerra. No hi ha hagut ja prou de guerra? Em penso que la teva solució és un disbarat, que no saps el que et dius, i que si vas a fer la migdiada quan et llevis ho veuràs tot amb més claredat, i podràs acceptar el prefecte com un mal menor. Algunes coses volen el seu sacrifici.
- Segurament. Potser una bona becaina m'aniria be, aleshores aprendria a estimar el prefecte com un pare espiritual, i a seguir els seus consells paternalistes, i a deixar de ser Zetianès per esdevenir un talòs sense criteri. Potser hauria de fer-ho, sí.
- Fes el que vulguis. Jo vull segui escoltant el prefecte, les seves paraules em semblen formidables, ens està alliçonant sobre el que hem de fer i el que hem d'evitar, t'ho hauries d'escoltar, però pots anar millor a prendre la fresca o a fer un vol o a afegir-te a la resistència armada al protectorat, el que tu vulguis.

- Ciutadans de Zètia, heu de saber que no només sóc prefecte del vostre país, sinó que ho sóc dels vostres veïns, de tot el territori, perquè cal coordinació entre les nostres forces, i no volem que hi hagi el desmanegament de polítiques que hi ha hagut fins ara. A on deu ser el vostre govern? A hores d'ara vola vers un país estranger, per gastar la fortuna que us han robat, de les vostres arques, que les hem trobades buides. Per això cal que us confronteu d'una vegada amb la realitat en la que viviu, i que abraceu el nostre model de progrés, que també pot ser el vostre, que de fet ho era abans de la corrupció. Per això considero que les mesures restrictives de la llibertat de moviments i d'expressió que he instaurat no han de tenir una repercussió negativa en la percepció que teniu de la meva persona, perquè jo només vull el vostre bé en sentit col·lectiu, i fer obres magnífiques. A vosaltres correspon continuar la meva tasca quan ja no hi sigui, perquè sabeu que us tornarem el poder, quan tingueu la maduresa. Aquestes coses no cal dir-les, perquè no tenim intenció d'establir un poder permanent sobre vosaltres, només ajudar-vos a recuperar l'estima, que la teniu perduda. La meva influència de cap manera no pot capgirar els models que teniu assumits, que us pertanyen, que no es poden canviar, que flueixen pels vostres rius i les vostres valls.

- Aquest brètol pretén de governar-nos? Quines bestieses que diu el pobre. Em penso que et deixo amb el teu prefecte a veure si et soluciona res. Perquè penses que pot ser que tingui bones intencions una persona que no hem triat i que parla en nom de la democràcia, per imposar-se ell mateix? Que cal un sacrifici! Que ho faci ell el sacrifici. Jo no estic disposat a aguantar aquest xàfec de malediccions sense fer-hi res. Ara mateix me'n vaig a un lloc que sé del cert que s'aplega la resistència. Si no s'ha de fer sentir la nostra veu, seran les nostres armes les que es facin sentir.