El dia del meu aniversari 21-03-2022

Jo, que vaig perdre un germà gran amb onze anys, sé i entenc què és la perdua. Entenc que és que et falti alguna cosa, que et manqui una part teva, perquè quan crees lligams que van més enllà de la física, i algú o alguna cosa, t'arrabasa aquesta peça tan teva, és d'un dolor inexplicable.
Però la pèrdua demana deixar marxar al difunt, si no vols viure en la perenne mancança de l'ésser estimat. Cosa que no voldria qui tant estimaves, i qui tant t'estimava, veure't vivint sempre en el record de la mancança no t'ajuda a viure, i els records demanen continuar avançant mentre som vius.
Jo vaig fer la meva catarsi escrivint un relat, quaranta anys després. No és el mateix, ho sé, cada cas és diferent, i tots ens assemblem. Però tota pèrdua i tot dol té un límit acceptable, per a un mateix i per aquells observadors que t'acompanyen de bon grat. Tanmateix, arribarà un moment que els altres sols deixaran d'observar-te, quan tu encara estaràs dins del dol morbós de mostrar el teu dolor. L'amor demana silenci i poca llum.
Vivim un món on trobar una ànima bessona és molt difícil, i pitjor és perdre-la. No deixis d'estimar-la i estima't també a tu.

Un poema trist i a la vegada molt obert a l'absència del teu Òscar. Molt tendre, que m'ha fet sospirar. Els records del teu Òscar estan amb tu. És així, mai t'oblidaràs.
T'acompanye en el teu record.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT