EL DESIG

Dins el somni habita

un fantasma ancestral,

mirall de ma vida,

insòlita gropa que cavalca

sota la meva pell.

Ell somia una quimera,

una realitat que no imagina.

Arriba de milions d'anys llum

i porta un buit fosc que m'espanta,

cap de fibló a la vora del llit.


Refila el matí i encara

sóc esclau del seu anhel,

l'atzur esdevé rogent quan

com cavall roent em traspassa.

Llavors perdo la noció del temps

entre els instants i les hores,

però la solitud em desperta

i em fa creure que tot plegat

ha estat una mentida.