BOIG PER TU

Boig per tu

No esperis més cartes meves. Em trobo lligat de mans i peus i ja no puc expressar-te els meus sentiments. D'ençà que ens van separar, les úniques companyies que tinc, són un munt de pastilletes de colors que em fan la vida més fàcil, però que desdibuixen els records que guardo de tu. M'he d'esforçar molt per reviure aquells pocs dies que vam passar junts sense sotir de casa. Es quedàvem tots dos en silenci, estirats al sofà, i jo deixava lliscar els minuts i els dits sobre la teva pell de porcellana .

T'en recordes de com rèiem mirant per la finestra a la gent que corria per aixoplugar-se de la pluja? I dels jocs a sota els llençols de setí que tenia guardats des de feia anys, per una ocasió molt especial, mentre a la ràdio cantaven la nostra cançó, "Boig per tu".

Quan et vaig veure per primer cop, darrere els vidres dels magatzems "Modes París", la meva vida, tan plana i solitària, va fer un gir inesperat, i va començar per mi una nova existència.

Era per tu que cada tarda en tornar a casa a les cinc, em desviava per la Rambla del Canal i enfilava el carrer del Doctor Malet, per tornar a passar per davant de la botiga i mirar-te. I tu sempre em somreies. Coqueta i orgullosa com una nena que se sap admirada i gaudeix de mostrar-se. Cada dia anaves vestida amb un nou model, un dia portaves un vestit vermell de Valentino, com si anessis de casament, un altre dia, un Chanel blanc i negre, amb una faldilla curta, que no tothom podia lluir si no tenia una figura com la teva. I jo sols respirava per viure l'instant en que creuàvem les mirades i desprès m'arrossegava les 24 hores següents, esperant el moment de tornar-te a veure. Fins el dia aquell que, dominat per la impaciència , vaig assaltar la secció de senyores dels magatzems "Modes París". D'un cop vaig trencar els vidres i agafant-te per sorpresa vam sortir corrent pel carrer fins a casa meva.

Et duia enlairada per la cintura i el teu cos, dur com la pedra però tan lleuger alhora, s'estrenyia al meu, i els teus cabells llargs fregaven la meva cara i jo m'empassava el teu aroma, tan tendre, com el perfum de les nines. Un dona que passejava el seu gos, es va girar en veure'ns córrer com bojos, i va fer un gest amb el dit índex apuntant-lo al seu front. Sense fer cas de ningú, ens vam tancar al meu petit pis de solter, caduc i antic, però que tu vas il.luminar amb la teva presència.

Passats uns dies van entrar de sobte aquells homes vestits amb bates blanques i ens van separar a la força. Jo vaig resistir tot el que vaig poder , defensant el nostre amor fins el final.

Ara, tu tornes a estar exposada a l'aparador dels magatzems amb el mateix somriure dolç i estàtic, mentre jo estic tancat dins d'aquesta habitació de parets revestides. Malgrat els tractaments i els electroshocks, jo continuo cridant i afirmant que tu em vas dir un dia que m'estimaves.