Cercador
el descobriment de la felicitat planetària
Un relat de: Marc Freixasles naus espacials
van dibuixant el meu rostre sense gravetat
visc sense aire
en un planeta ple de màgia,
mentre encara recordo
aquell "laberint imaginari d'una ment abstracta"
m'enfilo en la distància
amb el sisè i el setè cel de sisa,
arribo a mig camí d'enlloc
i no hi trobo res...
però de sobte, sense avisar
m'abraça l'estel fugaç de nit
per ensenyar-me el seu petit racó de cel enfosquit...
per ensenyar-me l'existència de la felicitat planetària
Comentaris
-
T_T[Ofensiu]estel | 20-11-2005
tot i no agradar-me l' astrologia, aquesta biografia és sorprenent, fantàstica!
petons! -
Saps Marc...[Ofensiu]ROSASP | 17-11-2005
jo també tinc moltes vegades la sensació de viure entre la realitat i el somni, amb els peus a terra i el cap orbitant per vet a saber on.
La meva filla de tant en tant, quan veu que m'enlairo aletejant amb febril entusiasme, em recorda que estic al planeta Terra.
Aquesta felicitat planetària es pot descobrir en els llocs més estranys i amagats, però també en el senzill cruixir d'una fulla seca i en un somriure net i despullat de promeses.
Gràcies per deixar-nos volar entre els teus versos planetaris i pel poema que ens has dedicat aquest matí al forum.
Ens veiem a mig camí d'aquest constant viatge!
Una abraçada! -
ambre | 17-11-2005 | Valoració: 10
Quins viatges per els astres que ens regales...
I el "laberint imaginari d'una ment abstracta" ara el tornaré a llegir. Son fantàstics tots dos.
Felicitats -
Ei, Marc...[Ofensiu]Sergi Yagüe Garcia | 17-11-2005
M'ha encantat el títol d'aquest nou poema teu, i t'havia de fer un comentari, per tots els que et dec i per tots els que et mereixes...
... Aquest "descobriment" és Marc Freixas total, sempre ingràvid, celeste... planetari!
Salut, company!
Sergi
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869287 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.