el descobriment de la felicitat planetària

Un relat de: Marc Freixas

les naus espacials
van dibuixant el meu rostre sense gravetat


visc sense aire
en un planeta ple de màgia,
mentre encara recordo

aquell "laberint imaginari d'una ment abstracta"


m'enfilo en la distància
amb el sisè i el setè cel de sisa,
arribo a mig camí d'enlloc
i no hi trobo res...

però de sobte, sense avisar
m'abraça l'estel fugaç de nit
per ensenyar-me el seu petit racó de cel enfosquit...

per ensenyar-me l'existència de la felicitat planetària

Comentaris

  • estel | 20-11-2005

    tot i no agradar-me l' astrologia, aquesta biografia és sorprenent, fantàstica!

    petons!

  • Saps Marc...[Ofensiu]
    ROSASP | 17-11-2005

    jo també tinc moltes vegades la sensació de viure entre la realitat i el somni, amb els peus a terra i el cap orbitant per vet a saber on.
    La meva filla de tant en tant, quan veu que m'enlairo aletejant amb febril entusiasme, em recorda que estic al planeta Terra.
    Aquesta felicitat planetària es pot descobrir en els llocs més estranys i amagats, però també en el senzill cruixir d'una fulla seca i en un somriure net i despullat de promeses.

    Gràcies per deixar-nos volar entre els teus versos planetaris i pel poema que ens has dedicat aquest matí al forum.

    Ens veiem a mig camí d'aquest constant viatge!
    Una abraçada!

  • ambre | 17-11-2005 | Valoració: 10

    Quins viatges per els astres que ens regales...
    I el "laberint imaginari d'una ment abstracta" ara el tornaré a llegir. Son fantàstics tots dos.
    Felicitats

  • Ei, Marc...[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 17-11-2005


    M'ha encantat el títol d'aquest nou poema teu, i t'havia de fer un comentari, per tots els que et dec i per tots els que et mereixes...

    ... Aquest "descobriment" és Marc Freixas total, sempre ingràvid, celeste... planetari!

    Salut, company!

    Sergi

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869287 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.