El derbi

Els jugadors dels dos equips de la mateixa ciutat surten al camp mentre per la megafonia de l’estadi repassen el nom dels 22 titulars. Després sona l’himne de l’equip local i les 2 plantilles es fan la foto de rigor. Quan acaba l’himne els jugadors comencen a córrer (per escalfar) cada un cap a un costat del camp.

L’àrbitre toca el xiulet i fa el gest que significa que els dos capitans han d’anar cap al cercle central. Un cop allà es donen la mà i comencen a xerrar (es coneixen de jugar junts amb la selecció estatal).

L’àrbitre li diu al capità de l’equip local que esculli cara o creu, i aquest no li fot ni cas i segueix parlant amb el capità de l’equip contrari sobre la farra que van fotre la nit que els van eliminar del Mundial. L’àrbitre, ara emprenyat, repeteix al capità de l’equip local que esculli cara o creu, i finalment li contesta (amb indiferència) que vol cara.

Tira la moneda. El capità de l’equip visitant ara està explicant que torna a sortir amb aquella model amb la que ja va sortir fa uns anys.

Surt creu, escull l’equip visitant. Els capitans, que ara estan parlant de temes sexuals explícits, avancen unes passes per a distanciar-se de l’àrbitre, que indignat perquè sap que el partit el retransmeten per televisió, crida al capità de l’equip visitant i li diu que esculli camp o pilota. Aquest, sense mirar-se’l i per dir alguna cosa, escull pilota.

Ara els capitans parlen sobre l’àrbitre. Diuen que és nefast i que, a més a més, és un pedant. És llavors quan al capità de l’equip local se li ocorre la idea. La comenta al capità de l’equip visitant i li sembla d’allò més encertada.

L’àrbitre avança cap a on estan els dos capitans i li diu al capità de l’equip local que esculli camp d’una puta vegada. També diu que se li estan començant a inflar les pilotes i que si tenen secrets que esperin a explicar-se’ls quan acabi el partit.

Aleshores el capità de l’equip local decideix posar en pràctica la seva idea, va cap a l’àrbitre, li arrenca el xiulet de la boca, i li explica que avui no xiularà, seran els propis jugadors els que arbitraran el partit.

L’àrbitre somriu (per no plorar) i diu que ja està bé de tanta conya i que el partit ha de començar o els de la televisió se li queixaran. Però els capitans ja han començat a córrer cap a on estan els jugadors dels seus respectius equips. Reuneixen a tot l’equip i els hi expliquen que avui no han de fer cas a l’àrbitre, avui s’arbitraran ells mateixos.

I com que tothom hi està d’acord, comença el partit.