el dentista

La mateixa saleta de sempre. Aquests horribles quadres de coloraines que en altre temps estigueren a la moda, la mateixa olor horrible de desinfectant hospitalari, i, perquè no dir-ho, una mare amb un fill malcriat que no s’està quiet i em fa posar, si es possible, encara mes nerviós. Espero en qualsevol moment la crida fatídica en que la infermera, amb una simpatia forçada i decadent, em farà passar a la saleta on el metge m’asseurà en la cadira de tortura i em començarà a burxar la boca amb estranys utensilis, em posarà indiccions a les anyives i em farà glopejar amb aigüeta amb gust de menta i desinfectant, tot acompanyat del terrible soroll de la barrina i la visió estremidora de les tenalles i agulles i estris diversos. No ho puc suportar. No hi ha res que odií mes que el dentista, especialment aquesta sala d’espera amb revistes tètriques de fa 5 anys, amb els típics doblecs marronosos a conseqüència d’un us excessiu. Una sala que es com una espècie d’avantcambra de l'infern, un purgatori d'on sempre en resultes condemnat a la foguera. Sort que almenys el nen mal educat fa un estona que ha passat a la cambra de tortura i m'he quedat una mica tranquil.......

--Senyor Balanyà…..pot passar a la consulta…......