Cercador
El deig
Un relat de: OgigiaLa calma de l'aigua estancada
només guarda una imatge, algues,
restes, ossos llimats.
... puc contar-te que mai
no s'atura: va i ve
com un ritme de sal,
lleus crancs tous,
i sembla que no hi hagi perill;
el matí és càlid, mullo
el peus, arriba als turmells,
em deixo acaronar, em tempta,
em mormola: vine,
t'abraçaré sense ferir-te,
i llavors avanço,
i va pujant
lentament,
sento el cos mancat
de pes,
avanço,
però és ell qui entra,
qui em penetra com
si jugués...
i quan me n'adono
suro tan lluny de la platja...
Però, altres cops,
ve creixent des de lluny;
estic tranquil•la en el secret,
d'esquena o adormida.
Porta en la cresta enorme
criatures ansioses
de la meva placidesa
i la meva cautela...
Quan el sento i em tombo
cobreix, de cop i volta,
el llit i els sentits,
devasta la memòria,
to allò que estimo.
I un instant més tard,
tot és aigua
Submergida fins al fons,
naufragada,
no em trobo el cos, s'ha dissolt
en el plaer.
Em balancejo
arrasada i feliç,
transparent,
medusa.
només guarda una imatge, algues,
restes, ossos llimats.
... puc contar-te que mai
no s'atura: va i ve
com un ritme de sal,
lleus crancs tous,
i sembla que no hi hagi perill;
el matí és càlid, mullo
el peus, arriba als turmells,
em deixo acaronar, em tempta,
em mormola: vine,
t'abraçaré sense ferir-te,
i llavors avanço,
i va pujant
lentament,
sento el cos mancat
de pes,
avanço,
però és ell qui entra,
qui em penetra com
si jugués...
i quan me n'adono
suro tan lluny de la platja...
Però, altres cops,
ve creixent des de lluny;
estic tranquil•la en el secret,
d'esquena o adormida.
Porta en la cresta enorme
criatures ansioses
de la meva placidesa
i la meva cautela...
Quan el sento i em tombo
cobreix, de cop i volta,
el llit i els sentits,
devasta la memòria,
to allò que estimo.
I un instant més tard,
tot és aigua
Submergida fins al fons,
naufragada,
no em trobo el cos, s'ha dissolt
en el plaer.
Em balancejo
arrasada i feliç,
transparent,
medusa.
Comentaris
-
ostres, du el teu segell infusible, aquest teu relat....Ogigia...[Ofensiu]teresa serramia | 25-04-2011
Són pigments, les teves paraules. Duen cadències, remors, carícies, esgarrifors.
felicitats...,felicitats....,felicitats.......................