El cremat celestial. In Memoriam

Josep Lluís Ortega Monasterio, aquest es el nom de l'autor de l'havanera més universal i coneguda " El meu avi ", imagino que aquestes o semblants paraules, seran les que sens dubte farà servir Sant Pere, en la presentació a la cor celestial del cantant i compositor d'havaneres. Obvi es dir que aquesta setmana serà la "setmana catalana del cel ", i que possiblement els aromes dels "cremats" arribin fins a la terra.
Sempre he pensant que dalt del cel ens retrobarem amb totes les persones que ens han, i que hem estimat, i que malgrat tot, aquest sentit de pertinença territorial, ser català, el continuarem tenint; imagino un trosset del cel
infinit , delimitat per una bandera quatribarrada i dins d'aquell recinte tots els que se senten identificats amb aquest símbol, i així successivament amb la resta de símbols. No cal dir que allà no hi haurà ni controls
d'accés, ni passaports , i que tots podrem entrar i sortir lliurament de tot arreu , respectant però sempre - com ho hauríem de fer aquí a la terra - les senyals d'identitat pròpies i alienes. Aquesta no es una concepció novedosa,
de fet els filòsofs grecs parlaven ja d'un món real i d'un món ideal, i en aquest segon s'hi trobaven les criatures perfectes; mentre que en el primer - en el nostre - s'hi trobava l'espècie humana, entre les criatures
imperfectes.
El tema però d'aquesta Torna, es que aquesta setmana dels barbuts que començava amb Sant Antoni, serà sens dubte per al Josep Lluís Ortega Monasterio una setmana de "glòria" ; es retrobarà amb el seu avi, - que ja coneix perfectament les circumstancies de la creació de l'havanera " el meu
avi " - i que fins amb l'acompanyament de no pocs dels companys celestials, la canten dins del amplissim repertori de música catalana , que despleguen a
la primera ocasió, amb qualsevol motiu o pretext. Us imagineu un grup d'havaneres en el que cantin plegats l'avi i l'Ortega Monasterio ?.
Del "cremat" no cal preocupar-se'n, un equip competent hi posa la màxima cura, per tal de deixar el pavelló català en el lloc més alt. Al Cel les nacions sense estat no tenen cap problema per manifestar-se lliurament en
igualtat de drets, amb els estats "sense nació ", de fet les agrupacions sota sigles com EE.UU, o URSS, o fins i tot UE, no tenen cap mena de possibilitat davant d'un fet objectiu, es més fàcil estimar allò que es coneix.
Tots hi tenim algú a dalt del Cel, - ho almenys així ho esperem -; fa més o menys temps del seu traspàs, però sabem que ens retrobarem amb ells quan Déu ho vulgui; en situacions com la que avui es comenta, sentim més que mai, que malgrat trobar-nos en diferents posicions davant del Creador, tots plegats som una família, i que millor cosa que fer un bon "cremat" i cantar en família ?
Vinga, tots junts sota la direcció del Josep Luis Ortega Monasterio, una vegada més !

El Meu avi va anar a Cuba
A Bordo del Català
.........

Eh! Els mocadors que no parin ni un moment, avui tenim un "cremat celestial "

Antonio Mora Vergés.