El costum

La nostra mirada,
penetrant i serosa,
amable però distant,
juga a amagar-se
entre les paraules
de l'únic.

Els nostres passos,
buits,
es col·locaran .

Llavors entendré .
No som flames
ni som llavors ,
no som paraula ,
ni volem ser pors.

Pronuncia una vegada
i en tu creuré .
Que la meva sang
es converteixi en aigua ,
i per fi jo
pertanyi a aquest món.