Cercador
El cos no respon
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
escriu versos tendres
a plena intimitat de blau i Sol.
El cos, feixuc...
cansat de frenètica lluita mental, també esdevé cendra
dins de fum en tabac després de prendre cafè.
Les blavoses intensitats
no responen a cap imatge
rera cap mena de vidre, en cap mena de mirall
que deixi pas a plors d'ulls ennegrits en altres cossos nus
i morts
i buits
i tendres.
Tot i així, Chick Corea continua resseguint el ritme amb el piano sense deixar de sorprendre'm en cap dels seus treballs discogràfics...
ara toca gaudir de "Beneath the mask"
Comentaris
-
La música i l'ànima[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-03-2011 | Valoració: 10
I quantes vegades la música ha sigut la companyia perfecta de l'ànima? Cent, mil, quants milions? I com barreges les paraules del cos,la cendra, el cafè, el cel o el blau, no és gens fàcil escriure així! M'encanten aquests jocs, aquests recargolaments poètics, potser recargolaments també de l'ànima poètica que t'acompanya. És un gaudi pel lector. A més, sembla que el ritme de'n Corea acompanyi la música d'aquest gran poema: les frases llargues ara i les paraules úniques després. Ritme, jazz, bon cafè (el tabac el vaig deixar per sort ara fa un any) i la lletra sempre, la teva lletra sempre viva i reflexiva. Un altre plaer. Una abraçada Marc.
aleix
-
Si, com sempre[Ofensiu]asurath | 09-03-2011
Un plaer sempre llegir-te.
-
El poeta[Ofensiu]panxample | 09-03-2011 | Valoració: 10
ha trobat els mots en quest ambient, de blaus de fum, de cafè i musica.
Poeta innovador i prolífic.
Un plaer llegir-te.
Avant
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872890 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.