El cos no respon

Un relat de: Marc Freixas
La tarda
escriu versos tendres
a plena intimitat de blau i Sol.
El cos, feixuc...
cansat de frenètica lluita mental, també esdevé cendra
dins de fum en tabac després de prendre cafè.
Les blavoses intensitats
no responen a cap imatge
rera cap mena de vidre, en cap mena de mirall
que deixi pas a plors d'ulls ennegrits en altres cossos nus
i morts
i buits
i tendres.
Tot i així, Chick Corea continua resseguint el ritme amb el piano sense deixar de sorprendre'm en cap dels seus treballs discogràfics...
ara toca gaudir de "Beneath the mask"

Comentaris

  • La música i l'ànima[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-03-2011 | Valoració: 10

    I quantes vegades la música ha sigut la companyia perfecta de l'ànima? Cent, mil, quants milions? I com barreges les paraules del cos,la cendra, el cafè, el cel o el blau, no és gens fàcil escriure així! M'encanten aquests jocs, aquests recargolaments poètics, potser recargolaments també de l'ànima poètica que t'acompanya. És un gaudi pel lector. A més, sembla que el ritme de'n Corea acompanyi la música d'aquest gran poema: les frases llargues ara i les paraules úniques després. Ritme, jazz, bon cafè (el tabac el vaig deixar per sort ara fa un any) i la lletra sempre, la teva lletra sempre viva i reflexiva. Un altre plaer. Una abraçada Marc.
    aleix

  • Si, com sempre[Ofensiu]
    asurath | 09-03-2011

    Un plaer sempre llegir-te.

  • El poeta[Ofensiu]
    panxample | 09-03-2011 | Valoració: 10

    ha trobat els mots en quest ambient, de blaus de fum, de cafè i musica.
    Poeta innovador i prolífic.
    Un plaer llegir-te.
    Avant

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

819982 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.