El cos humà

Un relat de: Bolet

La mà serveix per escriure; tot allò que em surt de dins per plasmar-ho en un full.

Els ulls serveixen per mirar; miro les coses que m'envolten i aprenc d'elles.

Les cames i els peus m'ajuden a caminar; camino pel laberint de la incertesa però només serveix per estar encara més perdut.

Les oïdes escolten el so; so que no existeix, sols escolto el silenci.

Les espatlles serveixen per carregar; carrego el pes i la responsabilitat, que només serveix perquè no m'aguanti i caigui a terra.

La boca serveix per parlar; parlo a crits, els vidres es trenquen del so però els humans no m'escolten.

El nas serveix per olorar; tot allò que m'envolta i jo no oloro res.

El cor serveix per estimar; estimo i se'm desfà quan m'adono que no sé estimar.

El cervell serveix per pensar; i penso que em trobo tot sol en una habitació plena de gent.

Comentaris

  • una mica més[Ofensiu]
    ANEROL | 20-06-2007 | Valoració: 9

    d'autoestima

  • AiDuS | 14-06-2007 | Valoració: 10

    Prepara't perquè vaig a fer-me pesada fins que et sentes acompanyat i m'hages de dir 'Deixa'm!!!'

    Juuuuuuuurs!! Que els teus escrits són molt tristos de fa temps, i que parlem poquet, i que t'estime moltíssim, i que vull que sigues feliç i estigues bé, i que vull veure't ja!!

    Besos, Danni!