el conte de la nena paula

Un relat de: Marc Freixas

la paula li va prendre la pilota al hassan,
va xutar-la per on hi havia la finestra
i es va trencar el vidre per culpa d'aquest xut

la mestra la va rondinar-a la paula-

va fer venir al fuster per posar-hi un nou vidre

el fuster primer va rondinar al hassan
perquè va pensar-se que havia sigut ell

però el hassan es va enfadar i li va dir que era la paula

i llavors el fuster va rondinar a la paula

-el hassan i la paula no coneixien el nen del fuster-

el nen del fuster es diu andrei txikovski
i ara després de tot això és molt amic de la paula i el hassan

tots tres junts formen un gran equip
i sempre es recorden del vidre trencat gràcies a la pilota

la paula, el hassan i l'andrei ara ja no es separaran mai

fí, dofí!!!

Comentaris

  • imaginatiu, didàctic, fàcil...[Ofensiu]
    Shu Hua | 21-06-2005 | Valoració: 10

    Contra el meu costum darrer, de no valorar, t'he posat un 10 per diverses raons.
    És un conte diferent, quasi poesia, sense floritures ni explicacions supèrflues... bé, ni de les altres, sense explicacions. Només diàleg. Però s'entèn molt bé. Jo també crec que els nens no necessiten massa explicacions, ells sols entenen la història.
    Per altra banda, tan curtet, hi ha mot de fons. És un conte a la diversitat, evident. La nena catalana va a cole amb els nens dels inmigrants. Encara s'hi podria donar més color: la Paula es podria dir, per exemple: Paula-Lei. Un altre tipus de catalanetes. Iguals a la resta, però diferents de faccions, sense ser filles d'immigrants.
    Un altre tret que m'ha agradat és que hagi sigut la nena qui trenqui el vidre amb un xut. Potser sí que els nens i les nenes siguin diferents, però si intentem no ensenyar-los jocs o donar-los joguines sexistes, potser veurem nenes jugant a futbol i nens jugant a nines.
    Per altra banda, m'ha agradat la idea del diàleg. De primer el fuster s'equivoca de culpable. Però finalment, amb el diàleg, tots s'entenen i es fan amics.

    i pel final, m'ha encantat que em dediquéssis aquest conte. Quan la Lluna pugui entendre'l (d'aqui ben poc), li explicaré fins que se'l sàpiga.

    Una abraçada, company de taula i tinc moltes ganes de tornar-te a veure, i a la teva dona. I de conèixer la Marina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.