el col·legi esta tancat encara

Un relat de: Marc Freixas

tots
tenim el dret d'existir

i encara
que passem per mals moments,
haurem
de continuar avançant pels camins


nin´gu
no es capaç
de donar tot el que te...

aixo nomes ho fan els rebels


tothom
te opinio ferma per a tot,
pero en el fons
no saben si es ben certa

i sovint jo mateix
tinc els meus propis dubtes
davant la certesa dels altres


no se si m'explico massa be,
ara tampoc voldria repetir-me

la carn
que porto per dins de la pell
es com el tronc
que porta d'un arbre la savia

el col·legi
esta tancat encara
perque els accents
ara ja no em serveixen per res

i per mes rao que tinguin els diccionaris,
jo
la continuare cercant
per dins de l'anima malalta
anomenada intimament bogeria
per trobar inspiracio en altres dimensions

el mes enlla es un ser
que no puc palpar fisicament amb les mans...

desbordat de força inabastable

on s'amaga la poetica paraula de futur,
l'anhel nu de l'inici de llum
que proclama primitivitat
accentuant sense accentuar
tots els punts sobre les is,
tota la magia
que recau en l'inici
d'aquesta nuesa plena de llum


es fara visible la rao
si es que s'ha de fer visible el raonament...

perque tot ha d'anar per si sol
cap a llocs on el talent no te aturador


i el col·legi
continua tancat
per tots aquells
que no volen obrir la ment
en noves maneres de poder dir i fer

Comentaris

  • Introspectiu[Ofensiu]
    Fada del bosc | 04-08-2010

    Un relat que té un no sé què especial.... un relat captivador que et deixa un regust estrany.
    Un relat introspectiu que no et deixa indiferent.

    La Fada

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872164 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.