El coixí de la Mariona

La Mariona s'abraça fort al coixí i tanca els ulls per adormir-se ràpidament i oblidar la por que sent ara mateix. A baix, sent que la porta de l'entrada s'obre. La Mariona es tapa les orelles i es diu que això no està passant. Passos per les escales que s'acosten cada cop més. La porta de l'habitació s'obre suaument i entra una ombra entre la foscor. La Mariona està espantada. No s'atreveix a obrir el llum per por que quan hi vegi es trobi amb un estrany darrere seu. Tremola i sua dels nervis, sent una respiració just als peus del llit.
- Deixa'm ser el teu coixí. - diu una veu estranyament coneguda. La Mariona es posa vermella i nota l'escalfor del cos d'aquell que havia entrat a casa seva no sap per on. Nota com li acaricia la cara, els cabells fins, els llavis, el coll, els pits, els braços, el melic, les cames. Nota l'alè que s'escapa dels seus llavis entre petó i petó i la Mariona està cada cop més calenta. A les fosques, en un llit, amb una persona tendra i amb ganes d'estimar-la de la qual encara no ha vist la cara. L'excita.

Donen un parell de voltes fins a trobar una postura còmoda i es queden abraçats un moment. La Mariona el palpa de dalt a baix i descobreix un cos prim i musculat, jove, l'estrany du cabells curts i arrissats, va ben afaitat i fa molt bona olor.
- Fes-me l'amor. - diu gairebé cridant la Mariona un segon abans de despertar-se abraçada fortament al coixí.