El Censor

El Censor rep l'encàrrec d'eliminar l'obscenitat
I comença la seva feina censurant qualsevol cosa impura.
Censura el sexe i la nuesa, i pensa, orgullós,
Que ha fet una excel·lent feina.
Però veu que no és suficient censurar qualsevol cosa que
Recordi el sexe,
La nuesa del pit d'una mare, donant de mamar al seu fill
És igual d'impura, la imatge del nen mamant pot evocar
Perversions inimaginables,
I considera que són els nadons els culpables,
Així que decideix censurar també els nens.
I per que no tornin mai més,
Aquelles criatures obscenes, censura també la maternitat,
Que, indubtablement és fruit del sexe,
I no es pot censurar una cosa sense censurar també l'altra.
Però veu que no és suficient censurar qualsevol cosa que
Recordi la maternitat,
Perquè el record és massa fresc a la ment retorçada dels homes,
I qualsevol part exhibida d'una pell pot evocar
Perversions inimaginables,
Així que decideix censurar també la ment retorçada dels homes.
I se n'adona que, els homes, desproveïts d'una ment que els pugui
Indicar què és decent i què no ho és,
Corren el perill de convertir-se en bèsties sense raó,
I caure a la desgràcia dels instints més baixos.
Així que decideix censurar les bèsties, i els instints,
I després les emocions,
Que son el fruit del cor, i per ser, doncs, el responsable,
Censura també el cor, i converteix l'ésser humà en carcassa lamentable,
I com a cosa indigna que arrossega la buidor per la Terra,
Acaba decidint censurar també la Humanitat.
Però veu que la indecència no rau només en homes i dones,
I entén que el sinuós vaivé de les aigües d'una platja,
Amaga tota una dansa d'erotisme i sensualitat,
Així que també censura el mar,
I el cel, per ser el responsable dels desigs més profunds dels homes,
I censura l'Univers per ser culpable del mateix crim...
Content de la seva competent tasca, el Censor veu que, malgrat haver-ho
Censurat tot, encara veu la indignitat, i també l'obscenitat,
I se n'adona que, en realitat,
No s'amagaven en totes les coses que ell censurava,
Sinó que sempre havien estat dins els seus ulls.
Així que, el Censor, competent, acaba entenent
Que ha de censurar-se a sí mateix.


Pots llegir aquest text, gràcies a que, ningú sap com, va poder escapar de la Censura.