Cercador
El cel més blau del mar
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Hi ha una escletxa de futur,
un camí de llibertat.
Hi ha un miratge d'esperança,
una promesa de desig.
Una escletxa d'esperança i un camí ple de futur.
Una promesa d'esperança i un miratge de desig.
Hi ha paraules dins dels somnis,
i cançons d'un nou demà...
i també hi ha uns quants versos,
per fer els himnes dolços d'un nou cant.
Qui pot cantar com els ocells?
Potser alguna sirena on del mar en faci veu...
potser el blau del cel es reflecteixi en els teus ulls,
qui sap!!
Potser la veu de mel es converteix en ulls de Lluna,
i potser aquesta sirena sigui el cel més blau del mar.
Qui sap!!
Comentaris
-
que bonic[Ofensiu]AINOA | 13-01-2005 | Valoració: 10
Es preciós i plé de tendressa.
M'agradat molt i no en canso de llegirlo. -
SÍ, HI HA UN LLOC...[Ofensiu]Capdelin | 10-01-2005 | Valoració: 10
on els blaus s´ajunten, es fonen, es besen... on el blau del mar i el blau del cel... formen un sol país... el país dels somnis de llibertat... allà, a l´horitzó... llunyà o proper... no hi ha temps ni distàncies quan es parla d´alliberament... les ànimes viuen segles i segles... no es cansen d´esperar... que un dia Catalunya... neixi d´aquest BLAU únic... fill de cels de somnis i de terres vora el mar... mar ple d´estrelles de mar estampades en senyeres... senyeres d´Estat Català!!!
felicitats, Marc... una abraçada!!!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872820 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.