El cavaller de la son

Un relat de: Bartomeu Carles

Per en Quim R.

Cinc mesos més tard es trobaren de nou. Havien decidit reconciliar-se. Al restaurant, s'explicaren mútuament les cicatrius que havien patit com a exiliats infeliços, tan lluny un de l'altre. Ella li confessà que havia sofert d'insomni; ell, que l'estómac se li havia encongit, tanta havia estat la seva desgana.

- Ets el meu cavaller de la son - digué ella, amb ulls brillants.
- Ets l'aliment de la meva vida - contestà ell, amb foc a la mirada.

De tornada a casa, feren l'amor en silenci, amb l'avidesa que només senten aquells que han decidit no tornar a perdre l'ésser que estimen. S'ompliren de besades endolcides, de tendres abraçades curulles de passió desbordada .

En acabat, ell sentí una fam atroç. Es llevà per fer un mos. De tornada a la cambra ella seguia allí, estirada, com una bella princesa dormida.

No despertà mai més.


Comentaris

  • Ufff ...... va dir ell[Ofensiu]
    Mescat | 20-02-2006 | Valoració: 8

    Lo del cavaller de la son es extranyament sugerent...i no dire pas a qui em recorda, però noi!! el final no és per llegir-lo abans d'anar a dormir!!Acabaré de llegir la resta dels teus relats, que de ben segur trobarè quelcom més alegre.

  • Ruboritzat[Ofensiu]
    Bartomeu Carles | 23-09-2004

    Gairebé em fas enrojolir, Rainer!

    Rilke és un dels grans. Si alguna cosa t'hi ha fet pensar, em fas feliç.

    Moltes gràcies.

  • La son arribà, però no pas la fi de la gana[Ofensiu]
    Rainer | 23-09-2004 | Valoració: 10

    Què dir, que l'he trobat molt rilkeà, com no podia ser menys.

l´Autor

Bartomeu Carles

23 Relats

76 Comentaris

47176 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Salutacions des de Girona, ciutat on vaig néixer un llunyà desembre de 1967 i on des de fa ja una colla d'anys torno a residir-hi després d'haver fet un petit tomb (Cambrils, Manresa, Logroño, Barcelona).

Malgrat que he picotejat en molts terrossos (la música, el magisteri, la psicologia) vaig aconseguir finalment una autèntica proesa (encara no me'n ser avenir): llicenciar-me en filosofia i lletres, secció d'història de l'art.

Ara, en aquestes terres, em guanyo la vida com a funcionari (intento ser dels que realment funcionen; no dels que es converteixen, per si mateixos, en una funció lamentable). Amb dedicació parcial, trec també el cap pel món de la docència.

Intento assaborir els petits plaers que la vida m'ofereix: una bona conversa, un paisatge colpidor, un xic de música, un àpat ben cuinat i degustat en bona companyia. És a dir, intento sentir-me part d'un món que viu i respira, ple de sons i sabors i en el qual l'amistat esdevé l'autèntica senyera que dóna sentit a tot el que sóc i el que puc arribar a ser.

Sense cap mena de dubte, el meu autèntic delit ha esdevingut la lectura i l'escriptura. Un bon dia vaig conèixer aquest web. I aquí em teniu, disposat a compartir personalitat i producció. Els vostres comentaris sempre seran benvinguts. Jo us faré arribar els meus. I, així, entre tots farem un xic més de camí.

A reveure!