Cercador
El camí de l'’amor
Un relat de: Noia TargarinaUn dia caminava per un camí,
Aquell camí es va fer tan llarg,
que mai s’acabava,
De repent el camí,
em va enlluernar els ulls,
i va aparèixer una figura humana,
Que em deia: “vine, vine.”,
Jo hi vaig anar,
I va succeir la cosa més meravellosa i fantàstica del món,
Vaig trobar un sentiment meravellós,
I et fa sentir joiós,
Vaig trobar l´amor.
Aquell camí es va fer tan llarg,
que mai s’acabava,
De repent el camí,
em va enlluernar els ulls,
i va aparèixer una figura humana,
Que em deia: “vine, vine.”,
Jo hi vaig anar,
I va succeir la cosa més meravellosa i fantàstica del món,
Vaig trobar un sentiment meravellós,
I et fa sentir joiós,
Vaig trobar l´amor.
Comentaris
-
Quina sort, haver trobat l'amor!!![Ofensiu]unicorn_gris | 24-09-2016 | Valoració: 10
A mi també m'agradaria trobar l'amor. Un cop creia haver-lo trobat... i es va acabar en un no-res, snif.
Bona poesia, i suggerent.
A mi m'agradaria que l'amor em busqués a mi. ¿No pot buscar a més d'un?
M'hauré de posar per camins prohibits.
Bé, ens veiem, Noia!!!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- St Jordi de l' any 2024
- Aviat Serà St Jordi del 2024
- els records tornen
- l' amor esta dins el nostre cor
- Amor i silenci
- sento la nit
- recordant l' Òscar el meu marit
- el silenci continua
- el silenci de la nit
- l' amor se sent en el meu cor
- la nit és màgica
- la primavera s'atança poc a poc
- durant els anys passats
- que recordo durant la nit
- Que ès felicitat?