Cercador
El camí de l'’amor
Un relat de: Noia TargarinaUn dia caminava per un camí,
Aquell camí es va fer tan llarg,
que mai s’acabava,
De repent el camí,
em va enlluernar els ulls,
i va aparèixer una figura humana,
Que em deia: “vine, vine.”,
Jo hi vaig anar,
I va succeir la cosa més meravellosa i fantàstica del món,
Vaig trobar un sentiment meravellós,
I et fa sentir joiós,
Vaig trobar l´amor.
Aquell camí es va fer tan llarg,
que mai s’acabava,
De repent el camí,
em va enlluernar els ulls,
i va aparèixer una figura humana,
Que em deia: “vine, vine.”,
Jo hi vaig anar,
I va succeir la cosa més meravellosa i fantàstica del món,
Vaig trobar un sentiment meravellós,
I et fa sentir joiós,
Vaig trobar l´amor.
Comentaris
-
Quina sort, haver trobat l'amor!!![Ofensiu]unicorn_gris | 24-09-2016 | Valoració: 10
A mi també m'agradaria trobar l'amor. Un cop creia haver-lo trobat... i es va acabar en un no-res, snif.
Bona poesia, i suggerent.
A mi m'agradaria que l'amor em busqués a mi. ¿No pot buscar a més d'un?
M'hauré de posar per camins prohibits.
Bé, ens veiem, Noia!!!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- un record a la meva àvia pel dia del seu sant 15-10-2026
- com hem de viure la nostra vida
- Vivim la nostra vida
- Com necesitem viure la vida
- Recordant el dia 21/09/1996
- com és la vida en cada moment i en cada circumstància ?
- veiem com són les persones
- vivim la vida amb alegria
- la vida la visc amb alegria
- Mirem i gaudim
- Sento el meu cor ple de joia
- M' agrada veure tots els moments de cada dia
- M' agrada veure el dia
- Avui és un dia per pensar i recordar
- recordatori de 'Òscar 10-07-2026

