Cercador
El camí de l'’amor
Un relat de: Noia TargarinaUn dia caminava per un camí,
Aquell camí es va fer tan llarg,
que mai s’acabava,
De repent el camí,
em va enlluernar els ulls,
i va aparèixer una figura humana,
Que em deia: “vine, vine.”,
Jo hi vaig anar,
I va succeir la cosa més meravellosa i fantàstica del món,
Vaig trobar un sentiment meravellós,
I et fa sentir joiós,
Vaig trobar l´amor.
Aquell camí es va fer tan llarg,
que mai s’acabava,
De repent el camí,
em va enlluernar els ulls,
i va aparèixer una figura humana,
Que em deia: “vine, vine.”,
Jo hi vaig anar,
I va succeir la cosa més meravellosa i fantàstica del món,
Vaig trobar un sentiment meravellós,
I et fa sentir joiós,
Vaig trobar l´amor.
Comentaris
-
Quina sort, haver trobat l'amor!!![Ofensiu]unicorn_gris | 24-09-2016 | Valoració: 10
A mi també m'agradaria trobar l'amor. Un cop creia haver-lo trobat... i es va acabar en un no-res, snif.
Bona poesia, i suggerent.
A mi m'agradaria que l'amor em busqués a mi. ¿No pot buscar a més d'un?
M'hauré de posar per camins prohibits.
Bé, ens veiem, Noia!!!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Un record permanent
- durant la nit sento dins el meu cor
- ANIVERSARI ÓSCAR 10-07-2024
- M' agrada la vida !
- M' agrada pe
- Veient el dia
- Veient la nit
- Veient el paissatge cada dia
- Avui és la revetlla de St Joan
- En el dia penso
- M' agrada pensar
- M' agrada recordar la natura
- Recordant un 7 de Juny de 1985
- un dia quan comença
- M'agrada Recordar