El camí d'altres temps

Un relat de: Quels

Seguint per aquell camí de xops a banda i banda que formen una columnata de sagetes que s'eleven cap al cel , s'arriba al cementiri. Poca gent hi va ja , massa ocupada en les seves vides com per preocupar-se pels altres i menys pels que ja no son entre ells. Aquest indret és màgic , envoltat per un mur de pedres una sobre l'altre d'uns 2 metres marca els seus dominis. Com en les nostres vides , no solem fer cas dels límits , aquí la natura tampoc ho fa. L'heura travessa lliurement els murs fent cas omís d'aquestes santes parets. Una vella i rovellada tanca de ferro forjat amb motius florals i de cop de fuet que es queixa quan la toquen , es l'encarregada de donar pas a l'interior. Des de fora ja es veuen , els xiprers tan característics d'aquests llocs. En total quatre , com el nombre de carrers disposats en forma de creu grega , i just on convergeixen els camins s'alça un gran pedestal de pedra , que es vigilat pels quatre xiprers , col·locats als vèrtex més interior de cadascun dels quadrats que forma la creu grega. D'alt d'aquest pedestal hi ha una creu gòtica enorme de pedra , que només de veure-la fa posar la pell de gallina per la forma dels seus braços amb ramificacions laterals. Hi ha un parell de bancs de marbre blanc als extrems del camí principal , envoltats de flors que intenten animar una mica al visitant o intentar alleugerar a qui ; per sort , o desgràcia , es trobi aquí intentant buscar consol. Al voltant del camí de pedretes és on es troben les tombes dels difunts , s'ha de tenir bona memòria per saber quin és el teu perquè no hi ha res que indiqui el nom , a excepció d'un panteó . Segurament pertanyent a una família adinerada ; almenys en el seu moment , i que no saben el tresor arquitectònic que tenen. Ara d'aspecte tosc s'aixeca sobre forts fonaments amb una petita cúpula , on abans es podien apreciar unes sanefes blaves i blanques. Una pesada llosa de marbre roig que contrasta amb el marbre blanc del terra de l'interior del panteó , tapa un enorme forat a terra , on hi deuen haver els que ja es troben a millor vida..
En aquest lloc de vegades s'hi veu algun que altre poeta o narrador , que m'entres observa les grotesques figures de dalt del panteó , s'inspira per un relat de terror o per algun dels seus ambients. Algun que altre pintor , que cercant un estudi de les moltes varietats de verds i grissos . També algun músic , que buscant el so del silenci , troba la saviesa dels arbres i de les ombres , les quals li xiuxiuegen a cau d'orella.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Quels

2 Relats

3 Comentaris

2003 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor