El brigada

Un vigilant ex-militar pensant-se que jo era de Madrid em va dir a l'aeroport de Barcelona: "los catalanes son los viajeros más indómitos", us ho explicaré. Una nit vaig anar a fer una connexió en directe pel Telediario de TVE (fet des de Madrid). Vàrem col·locar la càmera davant la porta de sortida de passatgers de les arribades internacionals. Uns turistes catalans mentre feien un creuer per la mediterrània el seu paquebot va embarrancar, hi van romandre diversos dies fins que van poder rescatar-los, el Telediario volia donar la notícia de la seva arribada en directe per l'edició de la nit.

Mentre col·locàvem els estris per fer la nostra feina, em vaig fixar en un vigilant jurat d'uns seixanta anys, la seva cara m'era coneguda, ressemblava un brigada que vaig tenir a la mili: el mateix bigoti, grassó, baixet, posat fatxenda. Vaig seguir fent la meva feina, però, el murri al cap d'una estona encuriosit pel nostre muntatge se'ns va acostar tot dient-nos: "Ustedes son de Madrid, ¿verdad?" (l'home havia fet un sil·logisme: Teledario de Madrid; som de Madrid). Jo vaig contestar-li, "Sí, somos de Madrid" procurant que el meu accent no em delatés; "pues sepan que los catalanes son los viajeros más indomitos que he conocido, no aceptan la autoridad, no colaboran en los controles, yo, aquí soy la autoridad, pero ellos se creen superiores". Amb cara de poker i fingint accent "castizo" vaig seguir: "¿pero ha tenido algún problema con ellos?"; "sí, y muchos, cuando les digo que se quiten los zapatos, no quieren; si les mando quitarse el cinturón, tampoco; no nos ponen las cosas fácil, los catalanes son los peores viajeros que he conocido".

Aquest homenot emprava un lèxic que em recordava el de la "jerga militar" que es gastava a les casernes. Comuniquem al realitzador que els repatriats ja estant arribant, "prevenidos! que os pinchamos", ja està, estem en directe: veiem els turistes cansats, marejats i carregats de bagatges, tot s'ha quedat en un ensurt, l'agència de viatges els haurà de pagar un altre creuer. Tot s'ha passat bé. Però, abans de recollir la càmera i el focus per retornar a Sant Cugat no em puc estar de preguntar-li a aquest espècimen de vigilant: "¿por casualidad usted ha sido militar?", inflat com un gall em contesta, "Sí, como lo ha adivinado, yo era brigada del ejercito de tierra". Ja no em vaig atrevir a preguntar-li res més, no fos cas que aquest brigada fos el mateix que vaig tenir jo al País Basc i em tornés a manar llustrar-li les sabates.