Eixida

Novament caminava per les eixides del poble
ple de groc lluminós i arbres centenaris.
No podíem endevinar la pols que s'aixeca
només pensant en l´oblit dels astres.

Lluny de records immediats
havíem de tenir paciència i determinació.
Impossible no fer cas al cor
i deslliurar una lluita que ens porta al camí dels inútils.

Res fora més precipitat que llençar-se al precipici
amb unes sabates trencades i amb les mans cansades.

Però era inevitable la confrontació
el desig tranquil i granític
dels que lluiten fa temps per una petjada nova.

Fora aquells que no parlen de neu
amb la mirada cristal.lina
i amb el cap gelat de les nits de foc
i de tempestes.

No hi haurà camí si no el fem nosaltres
a batzegades, amb tremolor als peus,
amb llum a les parpelles.
I amb la humilitat del vencedor
que mai oblida la boira
per descobrir. un dia, el sol
arran de mar.