egoïsme pur cristallitzat

A primer cop d'ull m'he quedat a quadres, quin final més diferent del que em pensava...

Després tot ha començat a prendre forma i sentit, fins omplir-se de la més crua realitat. Moltes coses de vital importància perden el sentit, quan no les sentim properes.
Cadascú veu les seves primeres necessitats com a primordials, encara que comparades amb problemes que afecten a la humanitat en general, siguin tan insignificants com una merdeta de raspall de dents perdut.
Cada cop mirem més els nostres propis interessos, tancant els ulls a moltes coses que no volem veure. Ens em familiaritzat tant amb la mort i el dolor, amb la injustícia i la degradació del medi ambient, que ja formen part d'un documental més de la televisió.
No sembla real, se'ns barreja amb un món de ficció que queda a anys llum de les nostres vides.

No sé com t'ho fas per acabar projectant tantes imatges i sensacions, per sacsejar amb una estranya subtilesa la consciència mig endormiscada...

Molts petons!

inesperat, molt divertit i molt original! I, no m'estranya, venint de tu...!!

La veritat és que m'ha sobtat el final. Per res del MÓN no m'esperava això. M'has deixat sense paraules per comentar-te! jejeje

Una abraçada!

Anna

T'he dit mai que ets genial? Sí, diria que sí.
I em sembla que corro el risc, perillosíssim, de repetir-me fins a l'eternitat amb tu...
Per les teves venes hi corre la saba de l'agudesa més original i vibrant amb què mai he topat Capdelín! És tan certa aquesta mena d'egoïsme, gairebé infantil, que tothom experimenta, mínim una vegada al dia, per nimietats aparentment sense importància...
I tu vas i en fas un poema amb la més absoluta gràcia vessant-ne per tots costats!
Sempre em causes impressió!
Una reverència d'admiració sincera i una abraçada!

Capdelín, tens un ventall d'idees bestial.

Segueix-nos ventant amb la teva imaginació, ja sigui amb poemes divertits (com aquest) o com collons siguin, que llegir-te és un plaer descomunal i sorprenent.

Felicitats crack !!

Jordi

Si tot ha d'esclatar... millor que t'agafi amb la boca ven raspallada i fresca, perque marxi l'amargantò del punt final.

LA PANTERA.

Negre com el carbó,
germana de la nit,
la pantera te gana,
la selva fa un crit.

Amb els ulls brillans,
felina ,per la selva
és va endinsant.
Per poder fer un mos,
ha d'anar flairant l'olor de la carn.


Gràcies per tot. Un petunet. Pilar