efectes secundaris

M'he llegit unes quantes vegades el poema pessebre-manicomi vivent. Pujant i baixant per les escales he anat agafant una mica de confiança amb els pintorescs personatges, especialment amb la besnéta de la mestressa de la gossa Laika.
El proper dia probaré d'anar amb ascensor, les escales són inacabables...
Ai, te la podria definir i tot. Ara no sé si són efectes secundaris o visc al setè.

Ai Capdelín, em fas ballar el cap!

Una abraçada!

( *he d'anar canviant d'adjectius perquè s'acaben per descriure els teus poemes noi!!)
M'ha encantat! sobrettot, com en quasi tots dels teus poemes, m'han agradat molt aquells versos que "resolen" el motiu del poema al final.
- Tots viuen al setè pis
d'un edifici de quatre plantes.
Jo
visc al soterrani
que encara no està fet,
però...
m'agrada viatjar en ascensor
i conéixer món.-
Magnífic!! Molts petonets!!!!

laura^^

Fantastic! Molt maco, m'ha agradat moltissim. Et felicito!

Oh! quines coses mes boniques que m'has dit, es tot el que a mi m'agrada. Mira que m'he posat estufada com una farigola florida.
Moltes Gràcies. I suplico el teu perdó per haver posat aquell final al teu poema, pero es que hem vas fer riure tant que hem debia descontrolar, pero va ser espontani i fet amb bona fe.

Molta sort i una forta abraçada!!


Maria Pilar (Valeria)

és guapíssim!
m'ha recordat a en Tim Burton (crec que s'escriu aixi...)
jeje, genial....què fresc!!!!