EDIFICI DEL TRANSFORMADOR DE LA CAME AL CARRER CANONGE MUNTANYÀ. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

Deixava el vehicle aparcat prop d’aquest singular i oblidat edifici, per anar a dinar al restaurant el Canonge que gestiona AMPANS.




Patrimoni Gencat en diu ; edifici contenidor d'un transformador de corrent elèctric. Tipus urbà, de dues plantes i coberta a dues aigües. Tester de línies abarrocades.

Una mitgera dóna a un pas de vianants amb escala, que separa l'edifici de l'escola Renaixença.

Obra de totxo amb façana arrebossada, emmarcada amb estuc imitant obra vista.

Façana simètrica amb obertures protegides per marquesines de teula àrab vidriada. El sòcol és de pedra.

La data en que s’aixecava l’edifici es considera; segle XX Inici

De la CAME trobava :
http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2016/02/lanonima-la-fabrica-de-la-llum.html

A primers de 1893 en un solar del carrer Llussà on hi havia el teatre d’estiu del Buen Retiro es va començar a construir la fàbrica d’electricitat, obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914)

https://www.manresa.cat/docs/docsArticle/4702/diptic_l%5C%27anonima_2.pdf

Em pregunto, és possible que aquest edifici contenidor d'un transformador de corrent elèctric fos dissenyat també per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914)?. Ens agradarà tenir-ne confirmació – en el seu cas – a l’email coneixercatalunya@gmail.com




En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 25.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana. Li deixava un comentari al facebook al Mark Elliot Zuckerberg – no tinc clar – que el pugui arribar a llegir, i de fer-ho si trobarà algun traductor fiable.




De la persecució obsessiva d’aquesta colla del facebook del REINO DE ESPAÑA n’estic fins al capdamunt.

Antonio Mora Vergés.