Cercador
Ebre, la batalla en blanc i negre
Un relat de: Trossets del que pensoAmb les espardenyes foradades
i sense roba d'abric,
ma mare m'agafa la mà
i fugim en negra nit,
passant pel mig de l'Ebre
evitant l'enemic.
Tot es queda allà:
casa, records i amics.
Es senten bales enmig dels crits.
Jo sols puc córrer.
No em queda més.
Viure en guerra
o morir aquí.
En sec silenci.
La batalla ja s'ha acabat
els records comencen ara
i sols déu sap quan duraran.
Tornarem cap a casa
amb el cor encongit
i pensant que aquesta guerra
mai va tenir sentit.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades