Durant l'alba

Un relat de: Noia Targarina


Durant l'alba em van vindre a la memòria
sentiments i il·lusions del passat,
el ball que va ser la il·lusió de la meva vida,
quan balles et sents content i no penses en res,
era com una il·lusió feta a mida,
el blau del cel i la il·lusió et porta i et fa sentir especial,
l'amor cap el ball és un amor que et fa sentir únic,
et porta i t'acompanya i no et sents sol,
i els teus peus i els teus braços senten una energia,
que mai han sentit i que mai sentiran,
ja que el ball et fa sentir sentiments que no has tingut mai,
i que mai més tindràs!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer