D'un viatge, un crit

Un relat de: Equinozio

1- D'un viatge, un enyor (Anada)
2- D'un viatge, un desig (Niça)
3- D'un viatge, una benedicció (Roma)
4- D'un viatge, un record (Pompeia)
5- D'un viatge, un crit (Malta)
6- D'un viatge, una recerca (Tunísia)
7- D'un viatge, una amor (Tornada)
8- I si el viatge fos l'inici d'un amor (una vida sencera)
___________

Et sento cridar , fort com un lament.

Des de les escletxes plenes de sang de grans guerrers.

On si han perdut molts noms.

Crides. I crido el teu nom.

Rera la gran fortificació que assetja Malta
hi vaguen antigues ànimes, quedaren atrapades.

Vull entrar, traspassar l'umbral de la realitat.

Passant a la ficció i deixant
que tu em posseeixis.

Les grans pedres amb gust de sorra
i color de desert resten, allà, immòbils.

Les rasco amb les mans sentint el verí, emana de dins.

Mags, ara passats d'èpoques, havien
fet màgia per protegir les muralles.

I no et puc tocar. Ni besar.

Desitjaria sentir l'orgasme que em fas quan em toques.

Recorro carrerons on venen i intercanvien ombres.

Busco aquella glorieta on vam aconseguir
fer del cel un flassada.

Humitejada pel mar de Malta.

Ens havíem amagat del món.

Cercàvem ànimes iguals. On correspondre els
sentits dels nostres cossos.

Buscàvem el plaer d'un mateix cos.

Ens havíem hagut d'amagar rera les estrelles.

M'escrigueres una carta.

Guardant sota la mar l'amor que volia posseir-me.

I ara la vull escolar entre les escletxes.

Necessites llegir-la i recordar.

Sentir les ombres del passat. Encara presents.

I no gosses llegir-la.

I per recordar-te em mullo amb colònia de lluna.

Tu me la vas regalar. Per això la pell crida: on ets?

Comentaris

  • Rere les muralles[Ofensiu]
    Biel Martí | 20-04-2006

    L'emulació de les múltiples guerres que van provocar que es perdessin milers de noms i que la illa de Malta passés de mans d'un a mans d'uns altres al llarg de molts anys, és el que més destaco. El fet que fagis referència a l'espera de notícies de qui s'ha quedat a terra alhora que un paral·lelisme (aquesta paraula queda molt xula, per què sembli que domino) amb el fet d'estar aillat, apartat: Ens havíem amagat del món i el fet que les muralles que envolten la La Valleta són murs infranquejables també de l'amor que ha quedat enrere, però en comptes de pedra són murs de distància, això també m'ha agradat i fa que un poema que, d'inici, no m'havia agradat tant com els anteriors, tornat a llegir, guanyi força.

    Me'n vaig a Tunisia, a veure si vas gaudir-la més que jo.

    Biel.

  • impressionada[Ofensiu]
    Shu Hua | 20-07-2005

    Perdona pel retard, amic Equinozio, però estic apartada de la web per una temporada, fins que no tregui tots els escrits que tinc desats al calaix del sastre... o a la memòria de l'ordinador, a la manera dels escriptors moderns. De totes maneres, he volgut fer-me present en la resta dels comments, com a mínim, en comento un relat i més endavant, quan tingui aquests assumptes mig resolts, em donaré el gust d'endinsar-me més en la teva obra.

    Aquesta poesia m'ha semblat preciosa i perfecte. Jo també m'encanto amb les pedres antigues i m'imagino mil històries. De totes maneres, tu has barrejat la imaginació de l'antigor amb una història actual i queda molt bé. Des de la meva edat, ja saps que els grans ens creiem molt savis, em meravella veure com algú tan jove pot escriure així de bé. Però és clar, aquestes coses es duen de mena. Una abraçada i fins a reveure.

  • Un cri d'enyor...[Ofensiu]
    ROSASP | 17-07-2005

    Records que no s'esborren fàcilment.
    Aquesta colònia de lluna que amara la pell és una carícia a flor de pell que regalima i plora instants que no es poden oblidar.
    Records preciosos, que potser ara fan mal, però que formen part d'aquest llarg viatge.
    Cada pas és únic i molt important per anar fent camí...

    M'agrada la intensitat i la sensibilitat que trasmet el poema, té un regust trist i melangiós, però l'encís d'una posta de sol que s'esvaeix en abraçades de colors indescriptibles.

    Un petó!

l´Autor

Foto de perfil de Equinozio

Equinozio

177 Relats

536 Comentaris

269338 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
i ara puc, al teu costat,
tornar a aprendre poesia,

ja estic preparat,
si et plau,
besa'm.
Camí de Polònia


'perqualsevolcosa'
equinozio arroba gmail punt com

Homenatge a un poeta (Brumari)


#flickr_badge_source_txt {padding:0; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif; color:#000000;}
#flickr_badge_icon {display:block !important; margin:0 !important; border: 1px solid rgb(0, 0, 0) !important;}
#flickr_icon_td {padding:0 5px 0 0 !important;}
.flickr_badge_image {text-align:center !important;}
.flickr_badge_image img {border: 1px solid black !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper {width:150px;}
#flickr_www {display:block; text-align:center; padding:0 10px 0 10px !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#3993ff !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper a:hover,
#flickr_badge_uber_wrapper a:link,
#flickr_badge_uber_wrapper a:active,
#flickr_badge_uber_wrapper a:visited {text-decoration:none !important; background:inherit !important;color:#3333CC;}
#flickr_badge_wrapper {background-color:#FFFFFF;border: solid 1px #FFFFFF}
#flickr_badge_source {padding:0 !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#000000 !important;}

www.flickr.com




Equinozio's photos
More of Equinozio's photos





Em dic:
Enric Bisbe Gil