Dotze dilluns diferents

Dilluns, 1 de gener
Crec que havia quedat amb algú per anar a fer el dinar d'Any Nou. La veritat és que no recordo ni amb qui, ni on, ni on cony he deixat els calçotets. Tampoc recordo qui és la tia que dorm amb el cul a l'aire en aquest coi de sofà. Miro entorn i hi veig les restes d'una festa salvatge. Cap d'Any, ja se sap. Em passo les mans per la cara, em frego els ulls. Em fa por que aquesta tia no sigui major d'edat. Si no ho és, estic en un bon merder. Les mans per la cara, amunt i avall, amunt i avall... De cop i volta ja recordo amb qui he quedat per dinar. La meva dona torna d'aquell viatge de negocis que l'ha allunyat de casa per Cap d'Any. Ja li dic jo que aquesta feina acabarà amb la nostra relació...
Espero recordar on diantre he quedat amb ella.

Dilluns, 10 de febrer
La noia s'aixeca amb el malestar punyent i horrible de cada mes. La sangonosa sensació de ser la merda més merda del món, i per més inri, semblar-ho. Plou. Plou com si al cel s'haguessin espatllat totes les putes aixetes que regulen la puta pluja. A les seves calces també plou, malaltís malestar pudent. No té ganes d'anar a treballar, ni de veure el seu xicot. No te ganes de res, excepte de quedar-se al llit, tapada fins les orelles, potser amb una infusió, o un cafè, el que sigui però dos graus per sobre de la temperatura del sol, a sobre la tauleta de nit, per anar bevent de tant en tant.
I potser després veurà una d'aquelles sèries de televisió per plorar amb algun motiu.

Dilluns, 12 de març
Normalment som els homes qui oblidem els aniversaris. Però aquest nostre se l'ha passat la meva xicota. Fa dies que està molt rara. Potser se n'ha cansat, de tot plegat. Potser és millor que sigui així. No sé, un aniversari no és pas tan important... que la bombin, la nostra relació tampoc és tan profunda. Merda! Em pregunto si em tornaran els diners a la joieria.

Dilluns, 3 d'abril
La dent li balla, i la sang se li passeja per la boca com un riu de lava. Igual de calenta i vermella. Igual d'incandescent. El noi s'aliena i pren el casc que fa servir per anar en moto i li estampa a la cara al fill de puta que li ha fotut el mastegot. L'estaborneix. L'altre queda estirat a terra amb un trau al cap, i el volcà del seu cap entra en una erupció força més espectacular que el de la boca del motorista.
El noi de la dent bellugadissa aprofita la inconsciència de l'altre per endegar-li un cop de peu expeditiu al pit. Amb les botes que porta el pot matar, però tant li fot.
Un amic del motorista riu i el crida. Au, va, que per allà baix n'han atrapat un altre! Després se n'aniran a la plaça a beure fins a rebentar. És curiós, feia una estona era diumenge, el seu equip havia perdut i havien començat la cacera d'aficionats de l'equip contrari. Ara ja és dilluns, i tant li fot que al camp perdin els putus mercenaris. Al carrer, l'afecció, guanya per golejada.


Dilluns, 1 de maig
És el dia del treballador. Fins i tot per l'escriptor. No pensa escriure ni un mot, però, cony, acaba escrivint trenta pàgines del seu best-seller.

Dilluns, 9 de juny
Ha quedat amb ell. S'ha jurat a si mateixa que li farà pagar tot el que li ha fet. El molt cabró ha penjat a Internet aquella foto marrana que es van fer mentre cardaven, i l'amenaça amb penjar també el vídeo. Però acaba de tenir una idea, fet i fet ja ha vist clar que haurà de canviar de poble. El seu germà li ha explicat com fer-la servir. Tot just ara acaba de carregar la pistola. Sona el timbre de casa. Ella somriu.

Dilluns, 28 de juliol
Mentre la suor li recorre tot el cos, la respiració se li fa feixuga, dolorosa, l'ambient es fa borrós, un brunzit li brama a les oïdes, l'ancià escolta les notícies de la ràdio. La canícula encara ha de durar, ja han mort vint-i-quatre persones durant els darrers deu dies. Per moments perd el contacte amb la realitat. Fa estona que ha caigut a terra i està totalment rendit. És incapaç d'aixecar-se. Pensa, amb amargor, que fa més de set mesos que cap dels seus fills el ve a veure. Ves a saber quant de temps passarà abans que no el trobin, allà, al terra, mort de calor i soledat.

Dilluns, 7 d'agost
Després de la pluja intensa, fa olor d'anar a buscar cargols. El nen identifica la càlida olor a herba mullada, a pi sucós, a electricitat que s'allunya i a fang, amb el seu pare agafant una bossa de plàstic d'algun supermercat, unes sabatilles de les de càmping, diu ell, de tela matussera i blava, sola de goma, els turmells a la fresca. Sempre que plou així (sobretot que deixa de ploure així) recorda al seu pare, tot i que encara no entengui ben bé per què ja no hi és. Aleshores mira a la seva mare i veu que ella també el recorda, amb una tristor d'ulls que immediatament se li encomana.
Un últim llamp, un arbre que cau.

Dilluns, 12 de setembre
Ella insinua que podrien muntar un trio. Ell s'estranya. Li pregunta que a què ve això. No sé, potser tens raó i hem de provar coses noves, diu ella. Si vols, podem fer-lo aquest cap de setmana. Estàs tocada? Diu ell, tot i que la simple idea ja li posa dura. De totes les meves amigues, jo triaria la Consol, continua dient ella, com si la decisió ja estigués presa. A ell se li encenen els ulls. La Consol està molt i molt bé. D'acord, accedeix, finalment, ell. Però ella hi estarà d'acord? Sí, diu ella. Ja li vaig proposar i diu que estaria encantada. Tots dos li agradem. No n'estic gaire convençut, menteix ell, però bé, fem-ho. Molt bé, somriu ella, i de tots els teus amics, a qui triaries per l'altre trio? Quin altre trio? Exclama ell. No voldràs que això sigui només per a tu, no? Si tu t'ho fas amb dues ties, be tinc dret jo a fer-m'ho amb dos homes, no? Què et sembla l'Eduard? Ni parlar-ne! S'indigna ell. Res de trios ni de punyetes!
Homes...

Dilluns, 22 d'octubre
La Fina ha saltat per la finestra del cinquè pis. Abans d'estavellar-se pensa, trista, que tot és per culpa d'en Guiu. I a sobre haurà d'anar a buscar els nens al col·legi, els dinars, la feina, planxar, fregar... bé, tot el què feia ella.
Que li faci la bagassa amb la que folla cada vespre, abans de tornar a casa!

Dilluns, 15 de novembre
És l'aniversari d'en Joaquim. Viu sol, te cinquanta anys. No te ningú. Seu a la taula trista de la cuina trista, amb un petit i trist pastís que porta encesa una espelma trista que emet llum trista. Bufa l'espelma i es menja el pastís, mentre espera que soni el timbre de casa seva. Al costat del plat del pastís hi ha un diari obert per la plana de contactes.
Jenny i Lola, tots els serveis. Hotel i domicili.

Dilluns, 10 de desembre
La Carme mira per últim cop la porta de la que va ser casa seva i fica una capsa de cartró dins el portaequipatge del seu cotxe.
No li cau ni una llàgrima. A Eivissa estarà molt millor. Molt millor.