Dormint amb el llum obert

Un relat de: Trossets del que penso
Ves a saber,
que trobarem quan passi el temps?
Records polsosos plens d'encant,
en mig de la nostra vida,
amagats.
Potser segur,
algun disgust desdibuixat.
A aquest, no li farem gaire cas.
Petons oblidats.
Amors amagats.
Qui sap...
El que sé,
és que no m'oblidaràs.
Per bé o mal,
en la teva vida ja he passat.
He dit passat?
Si jo segueixo aquí, respirant.
El nostre temps
és concentrat.
No necessita quantitat.
Qualitat vesteix la imaginació,
que nosaltres li vulguem donar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer