Dones que feien testament [ Estudi sobre el matriarcalisme català]

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre dones que feien testament? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem




****

Quant a missatges, el 31 de gener del 2026 comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "No. A la mare, no li importava. Deia: 'I la consciència, que??????' (Roser Canals Costa), "Nooo" (Àngels Sanas Corcoy), "Normalment, els pocs béns que tenien estaven a nom dels marits. No crec que en parlassin" (Xec Riudavets Cavaller), "Sí. Els testaments eren molt parlats a la meva família" (Lydia Quera), "No puc respondre, estimat amic" (Rosó Garcia Clotet), "Sí. Als Països Catalans, els béns de la dona sempre han estat seus, i ella, i no el seu home, era la que decidia a quines persones deixar la seva herència.

De fet, jo tenc a casa testaments donats per dones de la meva família anteriors a 1920" (Antònia Rotger Tous), "Sí. A casa, hem estat més dones que homes i, a Catalunya, la fadrina què és la més gran, si no hi ha cap home, ella rep l'herència i, encara que es casi, continua essent d'ella, no com a Espanya, és qui fa el testament" (Àngels Salvador), "Quan feien testament, no; però que signaven uns capítols matrimonials abans del casament, sí" (Àngel Blanch Picanyol), "Ni dones que feien testament, ni hòmens... Tenien poc a deixar a ningú, sobretot, la meua àvia" (Carmen Mahiques Mahiques), "Jo sentia i em deien 'Això, quan em mori, serà per a tu', res de la paraula 'testament'" (Montserrat Cortadella).

En el grup "Cultura mallorquina", el 31 de gener del 2026 i més avant posaren "Sí. I donacions en vida.

A vegades, amb es seu home a favor d'altres; i, a vegades, elles totes soles" (Maria Galmés Mascaró), "Sa meva padrina Margalida, qui avui tendria cent quaranta anys, va fer testament a favor de sa meva germana, d'una màquina de cosir" (Angela Bosch Jerez), "Sí" (Anonymous participant 238), "Jo sí que n'he trobat més d'una. Si restaven viudes i tenien doblers, feien testament: 1800, 1700, 1600 i 1500" (Carmen Gelabert Bals).

En el grup "Rescatem paraules de l'oblit", el 31 de gener del 2026 agregaren "A mi, no em consta. Ma mare va nàixer en 1932!!!" (Fina Gomez Villalba).

Agraesc la generositat de les persones esmentades. 

Una forta abraçada.