Dones que cercaven dona al seu germà

El 15 de novembre del 2025, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre dones que cercaven dona al seu germà? Gràcies”.

Quant a missatges, el 22 de novembre del 2025 i posteriorment ens comentaren "No, mai" (Pilar Arnau Segarra), "No en sé res" (Lurdes Gaspar), "Era més petit el meu germà" (Àngels Sanas Corcoy), "Jo no ho he sentit mai" (Xec Riudavets Cavaller), "No. La meva àvia tenia una dita: 'Si vols home per casar-te, sempre tira bé la canya i tindràs peix'" (Lydia Quera), "No. Mai" (Angelina Santacana Casals), "Doncs el cert és que, almenys, a casa meva, deixaven fer. Això sí: abans de casar-se, havien de firmar, davant notari, els Capítols Matrimonials" (Àngel Blanch Picanyol), "Aquesta no la sé" (Joan Prió Piñol), "No en sé res" (Maria Dolors Sala Torras), "No" (Assumpció Cantalozella), "A casa, no varen intervenir; varen ser lliures (els homes)" (Montserrat Cortadella).

En el grup "Cultura mallorquina", el 22 de novembre del 2025 posaren "Qualque cosa he sentit...
'Call, call, dues cebes i un ai:
una, teva; i una, meva.
I una que te'n vull donar.
Si et cases amb so germà,
seràs cunyadeta meva'.

Una cançoneta que canta mumare, de noranta-set anys" (Maria Galmes Mascaro).
Cal dir que, com escriguérem a alguns col·laboradors, en el llibre "Europa indígena matrilineal. Los vascos", de Mari Carmen Basterretxea i publicat en el 2022, l'autora indica que, en temps de l'historiador romà Estrabó (ca. 63aC- ca. 20 dC), "Els autors [ romans] indiquen que l'herència és matrilineal i que són les germanes qui hereten la casa i qui cerquen dona al seu germà" (p. 67).

En el meu mur, el 22 de novembre del 2025 plasmaren "No es va escaure... L'oncle, el van afusellar a la guerra amb vint-i-tres anys..." (Teresa Maria Marquez Bartolomé).