Dolçor amarga

Vaig caminant per uns carrers que mai havia vist, els dels records. Intento esborrar les petjades ja donades, però no ho consegueixo.
La nostàlgia em convida a dialogar amb els silencis d'aquells carrers. I intento atrapar aquell aire, que era abundant de vida, però ara me la lleva. I jo, impotent per no poder protestar, torno a cas, amb ànsia del present, que continúa.
Amb tu, les nits es despertaven, però ara només em queda la dolçor amarga del teu record.