DOLÇA NOSTALGIA D'AMOR

Dolces i tendres abraçades
Llargs i humits besos
Eternes I amargues esperes
Han sigut aquestos mesos

Mesos de obscura penitencia solitària
On s'apaga la vida, on s'encén l'esperança
On eixe trist sentiment a tots dos ens alcança
I ens sent plorar i patir, sofrir l'enyorança

Acabem amb açò, retrobem l'amor perdut
Torna als meus braços, que sols et volen a tu
Desprecien la carn de les dones de una nit
Esperen, pacients, volent veure't al meu llit

I així, com un somni, apareixes tu, de repent
I com dos bojos, ens empeny eixe dolç sentiment
On allò sagrat ni existeix ni existirà
On el nostre amor, reflexat quedarà

Intentaré llegir-te els versos mes tendres
quan la teua bella figura siga a prop de mi
I podré expressar la meua boja fantasia
Sols si el teu amor es queda amb mi, aquí