Diuen que sí.

Un relat de: Trossets del que penso
Les meves carícies
i els teus sentits.
Diuen que sí.
Quan és a tu qui et volen tenir.
De qui volen ser.
Del que es volen vestir.
Sempre, diuen que sí.
Doncs no és difícil
caure en temptació,
de les teves mans
i els meus petons.
No ho explicarem aquí.
Sols els hi direm
el que volen sentir.
Perquè nosaltres
ja farem camí.
Gran o petit.
Ells que sabran.
Nosaltres sí.
I seguirem,
per suposat
amb mil sentits.
Doncs les carícies,
els petons,
l'olor del teu cos,
i tots els ingredients
que poses en el llit...
diuen que sí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer