Dits

Ara m'han cridat per a la medicació. Fa set dies i set nits que resto tancada aquí i encara no sé quina és la raó per la qual no puc gaudir de l'horitzó lliure de murs i reixes. He obert portes de la meva ment, el subconscient s'ha barrejat amb la consciència i ara són les portes del psiquiàtric les que retenen el meu cos.
De la rebotiga de la meva ment han sortit els monstres de la infància, els somnis oblidats, les penes suportades, les paraules mai dites, les llàgrimes retingudes i la felicitat reconfortant. També tot allò que sabia sense saber-ho, la consciència col·lectiva. Tot de cop, en un explosiu còctel inintel·ligible pels que m'envolten, que se senten impotents davant d'una potencialitat tant aclaparadora. Els espanta el que desconeixen i res és més desconegut que l'expansió de la ment, que té en si mateixa el sensible principi de saber per què vivim, per què hem vingut, d'on hem vingut i quin és el nostre propòsit a la Terra.

Quants anys han estat necessaris per a crear la teva mà? Aquests cercles i articulacions dels dits mostren quants milions d'anys ha viscut l'home; elles mostren la història de la humanitat, la història del desenvolupament humà, l'estat pel qual ha passat tota la humanitat. Si et digués que el dit humà explica tota la història de l'home, em diries que això no és possible, que això és una fantasia. Sí, per qui no entén les lleis de la Naturalesa, així és. Com els anells del tronc d'un arbre, on tot està escrit, mira els teus dits i viatja per les seves sendes.

Deixeu-me recrear en el pou de la meva ment. Deixeu-me una estona més...
Avui també em posaré les píndoles a la boca, caminaré dissimuladament cap al lavabo i les escopiré al wàter