Disseminació artificial

Un relat de: Poetilla de pacotilla

Sembla inherent al caràcter humà
cercar l'agonia.

Sempre tossuts impregnem nostra història
amb la contínua lluita sagnant
que neix de la por.

Murs psicològics prometen defensa
contra els demés individus, companys,
que comparteixen el do de la vida,
igual com nosaltres,
volent llibertat.
Murs que pretenen obviar-ne els lligams
que necessàriament marquen el ritme
que qualsevol relació condueix.

Disseminació:
artificial moviment vomitiu,
força contrària al caràcter humà.

Articulació:
un natural moviment constructiu.

Comentaris

  • Bé...[Ofensiu]
    filladelvent | 29-01-2006

    Un poema estrany, m'ha semblat.

    I és que comences donant-nos poc entusiasme: el teu nick no hi ajuda.

    Escrius força bé, i m'agradaria que continuessis publicant per saber cap a on va la teva literatura... estic una mica perduda per comentar-te sols amb aquesta.

    Continua escrivint!

    -Filladelvent-

l´Autor

Poetilla de pacotilla

5 Relats

9 Comentaris

5304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Sóc un petit poeta de barri que no té més pretensió que fer la revolució amb l'ús del verb. La meva tinta no vol signar mentides i el meu cor només batega per amor.

Ah, i la fe... la fe sempre hi és, ja que la fe és la vida. I la vida? La vida sempre guanya.

Una darrera cosa... si estàs llegint aquestes línies només et puc dir: gràcies.

CADA POETA UN MÓN I CAP MÓN SENSE POETES