Disfruto escrivint... encara que sigui al costat d'una estrella

Un relat de: Marc Freixas

Sovint us escric amb una estrella al meu costat,
que entre glop i glop m'acompanya
quasi bé sempre fins al final dels meus poemes.

No sempre ho faig,
però quan ho faig
disfruto amb aquests dos grans plaers :

el d'escriure els meus versos,
i el de beure'm una cerveseta ben fresca mentre composo.

I si a voltes desvariejo,
no és per una pura i simple casualitat...

i en certs moments, ploro
mentre construeixo un edifici sencer de pròpies paraules,
i que a més a més van dringant,
ballant i saltant al meu compàs.

Entre glop i glop,
hi ha sovint una paraula,
un vers,
un altre modern poema.

No sé fins a quin punt això pot ser un pecat,
o un mal vici,
o un problema...

però el que si que sé, és que disfruto com un nen,
i encara que sigui amb una estrella...

disfruto escrivint.

Comentaris

  • i de vegades...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-05-2005 | Valoració: 10

    l'estrella salta dins del got i fa un glop i balla entre univers de mots que tenen regust a cervesa fresca suant got de poema, a estrella, a rebel·lió de rimes de nua donzella, a infant que jugant es fa gran escribint gargots en cels d'estels i cometes...
    disfrutar escrivint... és l'essència del plaer poètic i se't nota que gaudeixes, que frueixes... per això ets feliç, positiu, animant a tothom, defensant a tothom, exaltant a tothom... primitiu que amb pocs mots montes un poema...
    gràcies per tot company, amic, soci en el primitivisme, en l'anarquia de la forma i en el poder de la nuesa salvatge de la poesia.
    una abraçada!!!!
    PD. I pensar que a "Tarzan" no el van deixar ser poeta perquè tenia pocs mots per omplir la selva dels prepotents colonitzadors, imposadors de llengües externes!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.