Cercador

Llista categories

Dimensió: Oblit

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Quan el metge cirurgià va fer la primera incisió amb el bisturí, notà que la punta havia topat amb un objecte metàl·lic.
Increïble, pensa.
Cap radiografia del pacient havia denotat un objecte en el seu interior. Tampoc podia ser que amb l'anestesia que se li havia subministrat, hi cabés dins l'ampolla un objecte.
Separa el teixit que havia començat a tallar i va percebre un reflex. La llum del quiròfan, d'alta potència, és reflectia en aquell petit objecte d'aparença rectangular.
Ningú de l'equip encara se n'havia adonat.
Estava un pel indecís en demanar unes pinces; ja que desconeixia els efectes que es podrien produir en el pacient si li extreia aquell minúscul objecte.
Els dubtes son els pitjors enemics, pensà. A vegades et paralitzen i t'impedeixen prendre decisions.
No se'n podia estar més en aquella situació d'impas.
I si la seva mancança en decidir exposava la vida del pacient?
La part de l'objecte que era visible, estava desprenent una brillantor refulgent, blavosa.
Sens encomanar-se ni a Déu ni al dimoni, aprofundí en la incisió. Havia de veure de manera completa aquella petita placa allargada.
El teixit s'obri una mica més i queda a la vista.
Un rectangle metàl·lic de 2 centímetres de llarg per un d'ample amb uns signes gravats.
Va pensar que era ben igual que l'equip veies el que ell estava contemplant i indicà amb la mirada a una infermera que eixugués la sang que no deixava veure clar els signes impresos o gravats a la placa.
Va distingir una forma de vuit i recordar quan estudiava matemàtiques, que aquell era el símbol del infinit, quan resolien els problemes d'aquelles difícils i temudes "derivades".
Tornà a inquirir a una infermera unes pinces i agafà delicadament la placa. Va tenir que fer un petit esforç, ja que semblava enganxada a la carn.
Un cop extreta, la contempla uns segons acostant-la a la làmpada del quiròfan, abans de dipositar-la en una safata metàl·lica.
El que succeí a continuació, quan aquell objecte toca el metall de la safata, fou esgarrifant i incomprensible.
Les llums del quiròfan s'apagaren ben igual que si hagués hagut un tall de corrent.
Una llum verdosa i refulgent en formes de distintes espirals, unes girant en sentit horari i les altres anti horari, en formes del signe del infinit ompliren la cambra i a tots els que es trobaven dins d'ella.
No es podien percebre les formes, però si els perfils de cada un dels membres de l'equip.
Sobre la paret del fons, la més allunyada de la porta d'entrada, es projecta una nebulosa, un paisatge estelat i infinit. Ben igual com si es trobessin dins d'una nau espacial i haguessin arribat a aquell espai ignot: El gran univers.
Espai i temps es fongueren i varen perdre completament la noció d'ells. Viviren el gran silenci, on tot s'unifica. On tot és u i u és tot.
Quan acabà, cap d'ells podia assegurar si havia passat un segon o un milió de segles.
La llitera estava buida. El pacient no tan sols havia desaparegut sinó que el llençol de la mateixa, no mostrava cap signe de que no feia gaire hi hagués estat un ésser sobre d'ella.
Els membres de l'equip es mirarem. Tots comprengueren que s'estava signant un pacte de silenci.

Quan el cap de l'hospital obri la porta del quiròfan, no hi va trobar a ningú. No s'estranyà.
Únicament hi havia una safata amb una placa metàl·lica i sense donar-li més importància, tornà a tancar la porta.
Ningú mai denota la desaparició d'aquell equip mèdic.
Tal volta havien creuat de dimensió i en aquells instants vivien en la dimensió de l'oblit.

Comentaris

Afegir comentari

¡*![Ofensiu]
Lilith | 01-04-2007
M'agraden molt els relats fantàstics que em deixen un interrogant a la boca.
Ben podria ser que l'objecte pertanyés a l'experiment d'alguna intel·ligència extraterrestre, per exemple que fos una mena de gravador vital. O també podria ser que fos l'expressió material de l'Ànima Universal que no entén de temps ni d'espai. El relat dóna per a moltes hipòtesis.
Un relat intrigant i amè. Una abraçada.
atravessant la línia del real[Ofensiu]
helena | 22-04-2006

Quin relat de ficció més interessant, Josep.

Quina por!. Potser viscut, sería divertit i tot

entrar en la dimensió de l´oblit i passar a ser

quelcom diferent al que som ara. És difícil

d´imaginar.

Creus en altres móns fora del nostre?

M´ha encantat tornar a llegir-te, com sempre.

Un petonàssss!

mariona

l´Autor

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

539674 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.

r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.

Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >