Cercador
Dignitat
Un relat de: Trossets del que pensoEm pensava que ser covard
per tu no era escrit.
Que lluitaves contra els monstres
que vivien en el teu cap
i que compartir-me era fàcil
ni que fos per un instant.
La medalla de valent
tu te la vas posar;
i qui sap, de ben segur,
que t'anava massa gran.
Amb espases de paper
anaves matant els dracs
i a l'hora de la veritat
tot va ser paper mullat.
Les paraules se les emporta el vent
de petons potser en quedaran,
però tranquil
la ferida cicatritzarà
i en el teu lloc ni haurà més.
Els records poc a poc em faran menys mal
i tu sols seràs això:
un petit pensament diluït
que es perdrà en aquest precís instant.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
241426 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades