Dick Warning

Tot va començar un dia d'escola quan vaig sentir el soroll més emprenyador de tot el món.... RIIIIINNNNGGGGG!!!!!! Ja saps, el del despertador. I mira si em feia gràcia, que la nit passada vaig anar a dormir a les 2'30 per culpa del treball de Tecnologia..... I clar, a les 7 del matí havia de sonar aquest cony de despertador.... bé, així es la vida....
Doncs a fer el mateix rotllo de cada dia. A dutxar-se.... a vestir-se..... a esmorzar.... i a currar a l'escola, si no hi ha més remei.... ens hi conformarem.
A les set i mitja em van passar a buscar el Toni i la Jessica per anar a l'insti. Pel camí ens vam trobar amb els quatre drogats de cada dia i ens van dir que si teníem calers. Nosaltres, que ja ens ho sabíem de sempre, vam arrencar a córrer i els vam despistar (no es que siguem molt ràpids, però es que ells van tocats, i hi veuen triple). Vam arribar a l'insti sense més problemes.
Ostres!! Encara no m'he presentat! Quina cagada, tu!!!!!
Doncs anem per feina. Em dic Dick Warning, el "viciat". Tinc 14 anys i faig 2on d'ESO. Els meus pares són el Jordi i la Mary. Els meus amics em diuen viciat perquè diuen que jugo massa a les consoles i a l'ordinador, o el que es el mateix, m'hi vicio.
Doncs.... on passava??????? A, que arribava a l'insti, no?
D'acord. Fèiem cinc minuts tard a classe de Tecno. Vam córrer directe al taller. Només d'entrar al taller, ja ens van apuntar retard. Es clar, com que el "sapo" (es el profe de Tecno. En veritat es diu Sr. Rull) em té mania em va castigar una altra setmana sense pati perquè portava dos simples retards amb el que va de setmana, tres dies, ja veus, quin munt...!
Però, es clar, al Toni i a la Jessica no oi?? Es que a mi em té mania, com tots els altres profes.... menys la senyoreta Lídia. Aquesta si que es bona profe.... en fi, la vida es així de trista. I per acabar-ho d'adobar, no portava els deures fets, això em passa per jugar amb el joc de lluita que em va deixar el Toni ahir a la tarda. I que havia de passar, llavors??? Doncs que el "sapo" em castigués una altra setmana sense pati. I per postres, una altra setmana perquè no em sabia la lliçó!!! Ja veus, quina cosa més estranya, que em pregunti la lliçó precisament a mi. I després diu que no em té mania, no, si no que m'he d'espavilar més! Coi de "sapo"....

Després vaig fer classe de Català i em van castigar una setmana més per deixar-me les ulleres a casa! QUINA INJUSTÍCIA, AIXÒ DE L'INSTI! Ja porto un mes sense olorar el pati!!! I només estic a segona hora!
La jornada de classe es va acabar sense més càstigs. Quan vam sortir de l'insti només pensava en continuar la partida al "Super Smash Bros. Melee", el joc que em va deixar el Toni per a la meva consola "Game Cube". Però la Jessica ens va proposar d'anar a jugar a casa seva amb la nova taula de ping-pong que li havien comprat els avis. Com que tampoc em desagrada el ping-pong, vaig acceptar. Vam jugar una cosa de dos hores i vaig marxar a casa. Quan vaig arribar, el primer que vaig fer van ser els deures. Així no em tornarien a castigar, i em podria viciar tota la tarda amb la consola.
Vaig fer-los i llavors vaig provar un joc de rol nou que m'havia comprat i que encara no havia estrenat, es deia "The medal world".
Vaig pitjar el botó "power" per encendre la consola, vaig agafar el comandament de la consola i vaig sentir com un vent que em xuclava i el cable del comandament s'hem va enrotllar per tot el cos, llavors la tapa de la consola es va obrir sola i el joc va sortir de dins. Es va fer gran i gran i el cable em va deixar anar pel forat del joc (era un CD) i jo vaig perdre el coneixement.
Això es el que em va passar per fer cap aquí, un lloc desconegut. Devia caure en una mena de portal interestelar i ara estic aquí, mort de fàstic amb uns objectes que han aparegut de cop i volta. Són una brúixola, una motxilla amb menjar, les instruccions del joc, una espasa de 2 metres de llarg, una mena de cavall....ostres, ara que m'hi fixo, es clavat al de la tapa del joc... a veure les instruccions.... ostia!!! Es un revat! (un revat es com una mena de cavall però pot aprendre atacs i coses noves, n'hi han poquíssims) Com el revat de l'heroi del joc, l'Spike!! I porta l'emblema del revat sagrat, el Ray!! Es de l'heroi, exacte! I l'espasa.... hi ha inscrit el nom del cavaller, l'Spike! Que deu voler dir, tot això?? No ho entenc... bé, marxaré a buscar informació. Seguiré aquest camí que deu portar a algun poble.
Al cap d'unes hores de cavalcar... Aquest poble es diu Manload.... el mapa de les instruccions el marca... ai carai! Com pot ser això! Dec estar somiant.... em faré un pessic.... AAAIII!!! Doncs no, no estic somiant.... doncs així entraré al poble.


A les instruccions no diu res de Manload.... si hagués aparegut la guia del joc, amb els altres objectes sabria tot el que cal saber sobre el poble.... i.... que petit!! Només té deu cases contades!!
Trucaré a aquesta, que sembla molt acollidora.... DING DONG!!
-Qui hi ha?
-Sóc en Dick Warning, vinc d'un altre món i....
-En DICK WARNING????????????? Em prens el pèl, oi??
-Que no. Obri i ja ho veurà.
-No et crec. Per tant et faré una pregunta i comprovaré si ets en Dick de veritat o no. A veure, d'on ha de venir, en Dick, exactament?
-De casa seva.
-Això ja ho sé, no sóc ruc. Vull dir de quin planeta!!
-A, doncs de la Terra!
-Molt bé. I de quina ciutat??
-Doncs de Densal.
-ETS EN DICK WARNING!!!! Donem gràcies a Rexon!! Ara mateix t'obro.
-Gràcies.
-Passa, passa. No es una casa molt gran, però està bé.
-Escolta, em podries explicar....
-No continuïs. Vols saber perquè ets aquí per què ha passat el que ha passat.... Tranquil aquí estàs segur. Primer seu, relaxa't i menja una mica.... Carol! Porta una mica de menjar per l'Spike!!! A, la Carol es la meva esposa i jo sóc el Walter. Estem molt contents de que hagi sortit bé....
-El que?
-Tranquil, ja t'ho explicaré.... gràcies Carol. Té, resags cuits amb salsa de fedor.
-Ecs...!
-No ho jutgis per l'aspecte. Ja veuràs que bo que és.
-Mmmmm..... Uauuu!!! Mai havia tastat res tant bo en m'ha vida!!
-Ja, no cal que m'ho juris.
-......nyam, nyam.....
-Bé ara que ja estàs més ple, i ja has menjat, et faré un resum....


Fa temps, a aquest regne, el regne Shaflin, hi regnava la pau. Era regnat per el rei Rexon, que matava a tots els dolents que volien fer-se amb el seu tron i amb Shaflin. Tenia una dona molt maca i un nadó mascle al que li van posar Spike. Tota la força del rei provenia d'un bastó màgic de fusta, una arma abominable amb un poder màgic incalculable que si queia en males mans podria ser una catàstrofe mortal. Aquest bastó li va concedir el seu pare quan estava a punt de morir. Aquest bastó el formaven les 3 medalles màgiques, les que guardaven 3 esperits poderosíssims i llestos als temples sagrats. Eren els temples dels tres elements principals que formaven la Terra: el temple de l'aigua, el temple del foc i el de la terra.
Un dia de neu i pluja, Rocky, el germà del rei, va aparèixer amb tot un exèrcit de soldats procedents d'una terra molt llunyana i que li eren fidels. Va atacar a tot el regne. El rei i el seu exèrcit no van poder acabar amb tot aquell exèrcit tant numerós i va decidir de tornar a convertir el bastó amb les medalles i donar-les als esperits perquè les guardessin. El rei va decidir fer servir el teletransportador del palau per teletransportar l'Spike cap a un lloc segur: la Terra. No hi va teletransportar la mare perquè era més gran i només quedava energia per teletransportar a una persona. Llavors va destruir el teletransportador perquè no poguessin matar l'Spike. Aquest va aparèixer a una casa de la Terra i allà el van criar. El rei va demanar que no se'n digués res al Rocky i als seus còmplices. Al cap de poques hores l'exèrcit d'en Rocky va envair tot Shaflin. En Rocky va empresonar el rei a palau i va convertir en la seva pròpia esclava a la dona del rei, la Sharon. En Rocky no sabia que se n'havia fet del bastó i a on era l'Spike. Llavors, catorze anys més tard, aquí tenim l'Spike, el cavaller de sang reial que ha de salvar el nostre regne, Shaflin. Ets tu, Dick!!
-No pot ser.... però com és que ara estic aquí??
-No siguis impacient.... ara t'ho explico.
Resulta que en Rocky vol convertir el nostre regne meravellós en un altre on hi visquin uns éssers pitjor que dimonis. Bé, doncs necessitàvem tornar a fer-te venir i per això, amb l'ajuda dels esperits sagrats i tots els mags de Shaflin, vam aconseguir fabricar un joc màgic, un joc que ens servís per fer-te tornar a Shaflin aquest joc era "The medal world". Exacte, el món de les medalles. No era un joc si no un portal interestelar que es podia comunicar per una sola vegada amb Shaflin.
-I si era un altre el que teletransportaven??
-No era possible. Portava un dispositiu especial perquè només crees el portal quan l'engeguessis tu.
-I com sabíeu que tenia la consola que tenia?
-Perquè els esperits et vigilaven contínuament.
-Aaaaa..... i doncs que haig de fer?
-Ets el fill de Rexon, el cavaller més valent que he conegut mai. I ens has de salvar. Aquí només jo et conec, així que et serà fàcil infiltrar-te al castell del teu pare. Però, primer, hauràs de tornar a reunir les tres medalles i aconseguir el bastó. I no serà una feina fàcil, t'ho asseguro. Però tens al Ray i la teva espasa per ajudar-te. Ho aconseguiràs.
-Espero que si, però.... com m'ho faré per trobar els temples??
-Això jo no ho sé. Però conec a un mag que et pot ajudar. Es diu Garnet però viu a Redgune, un altre poble de Shaflin.
-A Redgune? I com hi puc anar, jo?
-Doncs ves en direcció est des de l'entrada del poble i segueix el camí, està a uns 40 km. Però vigila, està tot ple de suiffers (bandolers) disposats a prendre tots els diners a la gent que es trobin. Per ajudar-te, et donaré diners. Au, té 250 reddis, la moneda que s'ha establert a Shaflin d'ençà que en Rocky va proclamar-se rei.
-No ho hauries de fer....
-Au va
, calla! I també et donaré un trugas, que farà aprendre un atac nou al Ray, el revat preferit del teu pare.
-Un tru...que?
-Un trugas. Serveix per fer aprendre atacs als revats. N'hi ha molts pocs a tot Shaflin, i són peça de museu! La llàstima es que quan els has fet servir, ja no pots tornar enrere. El revat ja haurà après l'atac i no podràs tornar a fer servir el mateix trugas.
-Gràcies!!!
-De res, home. Pensa que si aconsegueixes donar molts trugas al Ray, el faràs tant fort com ho era abans! Llàstima que amb el pas dels anys el Ray no recordi cap dels trugas que li va donar el teu pare.... bé, ens tornarem a veure xicot! No ho dubtis!
-Adéu i gràcies per tot, Walter! Fins a la pròxima!!
-Adéu.

Bé.... a veure que passa quan li dono el trugas.... ostres!! Li ha creixut una banya.... es verinosa! Resulta que ara pot enverinar i fer mal als enemics amb la banya! Que bé!! Vinga, aniré a la tenda del poble a comprar provisions i algunes altres coses.
Al cap d'una estona....
Bé, ja tinc provisions i també objectes per si em llancen malediccions i m'enverinen. També m'he comprat una tenda de campanya, un despertador i un sac de dormir. M'he quedat amb només 20 reddis, però ha valgut la pena. Ara si que puc marxar.
Quan es començava a fer fosc...
Bé només em queden 12 km. Per arribar a Redgune. Això deu ser tres quarts d'hora cavalcant amb el Ray. Avui acamparé a aquesta cova que hi ha entre aquests matolls i demà continuaré amb el viatge...
A la nit...
A veure... avui he guanyat a cinc suiffers i entre tots m'han donat... uns 130 reddis. Està molt bé. Això els hi passa per ficar-se amb el Ray i jo. Bé, ara a dormir, que ja es fosc. Zzzzzzz.....
Al sortir el sol....
Ostres! Si que fa bon dia avui, no hi ha cap núvol al cel.... bé, recolliré tot el material i a seguir el viatge fins a Redgune, que ja queda poc.
Al cap d'una hora aproximadament....
Ja he arribat.... òndia!! Quin poble més gran! No es com Manload, no. Aquí està tot ple de gent! A veure.... he de buscar la casa del Garnet. Preguntaré a aquest home de la tenda d'aquí si sap on viu....
Més tard....
Segons aquell home, es aquesta casa.... DING DONG!!
-Si?
-Es aquesta la casa d'en Garnet?
-Si, però qui ets tu?
-Sóc l'Spike. M'envia un tal Walter de Manload.
-Passa, passa.
-Com es que no t'has sorprès, quan t'he dit qui era?
-Es que m'ha arribat una carta del Walter avisant-me.
-Així ja saps perquè vinc, oi?
-Si. Perquè vols reunir les 3 medalles màgiques, no?
-Exacte. M'hauries de dir on es situen exactament els 3 temples i m'hauries de donar un mapa per ajudar-me, sisplau.

-Bé. Comencem per situar els temples. El primer que hauràs de trobar, serà el de la terra. Està dins d'una gruta amagada a la selva de Sapsfrag. A veure si trobo el mapa.... aquí el tinc. Veus? Es aquesta selva d'aquí. El marcaré amb una X. Pensa que els esperits només deixen entrar-hi als que són de sang reial, així que tu no tindràs cap mena de problema. Però primer hauràs de trobar el temple, que està molt ben amagat. Et pots orientar per les oxeres, són com unes estàtues que envolten el temple, tenen una forma com de serp. Quan aconsegueixis la medalla torna'm a veure. Mira, per ajudar-te a buscar aquest temple, et donaré un trugas pel teu revat perquè aprengui a enlluernar els enemics amb una llum celestial i així pugueu fugir, tornar cec a l'adversari (no funciona amb tots els enemics) i també podreu veure-hi a llocs foscos i a la nit. També et podria ensenyar quatre encantaments de màgia perquè puguis atacar i defensar-te més. Però trigaràs uns 3 dies per aprendre'ls, ho vols?
-Oh, hi tant!
-D'acord. Te'n faré cinc cèntims. El 1er es diu froxos, produeix un escut que et protegeix tot el cos contra atacs físics durant una estona, però no funciona amb encantaments. El segon es diu gurnak, i cada cop que el facis, produirà una bola de foc que podràs dirigir amb la teva ment. I el tercer es diu ragos i et curarà les ferides i et tornarà a omplir la màgia, però no et recuperarà la força, pensa que durant un combat, només podràs fer servir aquest encantament dos cops, d'acord? Llavors, cada cop que facis un encantament, la màgia et disminuirà fins que se t'agoti tota. Aleshores, si no et menges una triva (es una fruita que recupera tota la màgia)o has fet l'encantament ragos abans de gastar-te tota la màgia, no podràs fer més encantaments.
-Estic preparat i ho penso fer.
-Tranquil, Spike. Primer has de reposar una estona i menjar alguna cosa, que això es molt cansat.
-D'acord, Garnet.
Al cap de quatre dies....
-Has trigat un dia més a aprendre els encantaments, però ara ja estàs a punt per marxar a la selva Sapsfrag.
-Garnet, no et preocupis que tornaré amb la medalla de la terra.
-No ho dubto, Spike, no ho dubto. Espero que tinguis un bon viatge, adéu.
-Adéu.
Al cap d'una estona....
Bé ja tinc unes deu fruites d'aquelles.... això, trives, no em sortia, i també he comprat provisions de menjar. Vinga, es hora de sortir d'aquesta ciutat i trobar el temple...
Al cap de uns quatre dies intensos de buscar el temple....
Ja està!! VISCA!! He trobat una estàtua d'aquelles!! I que ben amagada estava! Mira que posar-la dins un riu.... l'he trobat de pura xamba mentre em banyava.... això vol dir que el temple no pot estar gaire lluny d'aquí. A veure Ray.... a tu per on et sembla que hauria de buscar? Espera! No corris tant que et perdré....!! Aquí no hi ha res, home! OSTIA!!!!! Com sabies que la gruta era entre aquests matolls? Si no es veu res! No se ni perquè et pregunto, si els revats no xerren.... CLAR! Es que el meu pare ja va fer això fa temps i tu te'n deus recordar oi? Si renilles vol dir que sí i si piques al terra amb els peus que no, d'acord? "Iiiiiiiiii". Doncs com que aviat es farà fosc, perquè no acampem aquí, Ray? "Iiiiiiii". Decidit passarem aquí la nit.
L'endemà al matí.....
Som-hi! Entrem a la gruta.... I! Que fosc! Ray, enfoca amb la llum. Això ja està millor. Baixarem fins que s'acabi la gruta.
Més tard....
Ostres! A partir d'aquí ja no es pot passar.... que faré, ara? "Iiiiiiiii" que vols, Ray? Que fas, cops amb el cap a la paret? Òndia! Si hi ha com una mà marcada, a la paret. Aaaaa! Deu ser allò que em va dir en Garnet de que només podien entrar els de sang reial. A veure, hi posaré la mà.... Rrrrrrrrrrrrrrrr..... xas! S'ha obert la paret! Ara podem entrar! Ep! La porta s'ha tancat darrere meu!! I el Ray s'ha quedat a fora!
-Qui es l'agosarat que ha entrat dins el temple de la terra i que ha despertat l'esperit sagrat de la terra??
-Sóc jo, noble esperit. L'Spike, el fill de Rexon.
-I perquè t'hauria de creure, mortal?
-Doncs perquè has pogut comprovar que sóc de sang reial.
-També ho és Godric, el fill de Rocky.
-Que puc fer perquè em creguis, oh, esperit?
-Si ets el fill vertader de Rexon, hauries de tenir la marca del lleó màgica que et va fer Rexon de petit al braç esquerre.
-Aquí es, esperit.
-Ara t'hauré de sotmetre a un encantament per comprovar si es la marca de veritat. "Oxus rivea ortoti creo, xoluxa meco rakita oreo!!"
-Uauuu!! La marca brilla!
-Exactament!! Fa molt temps que t'espero, Spike. I em sembla que ja sé el motiu pel qual véns.... la medalla màgica de la terra, oi?
-Si.
-Espera un moment, que l'agafo del corsòrium....
-Del corso...que?
-Del corsòrium. Es una mena d'escut protector que envolta la medalla, que si algú que no sigui jo el toca o li tira un encantament, es mor. Bona protecció, e?
-O hi tant.
-Aviam.... aquí la tens.
-Oh, gràcies! VISCA!! JA TINC UNA MEDALLA!!
-Bé, ara t'ajudaré a tornar a casa del Garnet. T'hi faré aparèixer. Concentra't amb la imatge de la seva casa....
-Espera!! I el Ray??
-Tranquil, hi apareixereu els dos. Sort en la recerca.
-Gràcies.
Al cap d'un moment....
Doncs es veritat! Sóc a davant mateix! Trucaré al timbre.... DING DONG!!
-Si?
-Obra Garnet, sóc jo, l'Spike.
-Entra.
-Ja tinc la medalla! Mira-la.
-Quina passada!!
-Ara hauré d'anar al següent temple, oi? Quin és?
-Es el temple de l'aigua. Però pots reposar un parell de dies aquí, si vols.
-D'acord. I on és el temple de l'aigua?
-És a les profunditats del mar Kordux, l'únic mar de Shaflin.
-Jo sé nedar, però no sé respirar sota l'aigua. No saps cap encantament per poder-ho fer?
-Estàs de sort, Spike. Jo en sé un, però només et deixa respirar sota l'aigua unes 5 hores. Si et passessis del temps, moriries. Es diu saf.
-Doncs sense aquest encantament, no podria aconseguir trobar el temple. Però el mar es molt gran i profund. Com m'ho faré per trobar el temple??
-Ara es quan li toca actuar a la teva medalla....
-Que vols dir?
-Que si portes la medalla a sobre et permetrà localitzar el temple, ja que farà tentines, com més t'hi acostis, més ràpid tentinejarà. Trobaràs un edifici en forma de temple, ja ho veuràs.
-D'acord.
Al cap de dos dies....
-Bé, marxo amb el Ray, però que en faré?
-Conec un amic fiable i del nostre bàndol que viu a la costa i que té un estable on et podria guardar i cuidar el cavall mentre busquis el temple. Es diu Turis i viu a un poble a la vora del mar que es diu Coastville, d'acord?
-Gràcies, Garnet. Adéu.
-Adéu.
Al cap de dos dies de cavalcar intensament....
Ja era hora! Per fi! Està lluny això de Coastville, eh Ray? "Iiiiiiii" Vinga, preguntaré a aquesta casa a veure si saben on viu aquest tal Turis....
Més tard....
O sigui que viu aquí... doncs li demanaré de part del Garnet si em pot guardar el Ray fins que torni....
Al cap de dos dies de buscar intensament el temple....
No el trobo per enlloc. Sé que està al voltant d'aquesta zona perquè he trobat l'estàtua, però no trobo l'edifici en forma de temple. On deu ser?? A veure, baixaré fins al fons.
Al cap d'un moment....
Ja hi sóc però per aquí no vec cap temple. Però guaita! Aquella anella d'allà a la pedra té la mateixa forma que la meva marca del braç!! L'estiraré.... shshshshshshsh..... ploc! Ostres ha sorgit el temple
de sota la sorra! Hi entraré posant la mà.... Bé ja he entrat.
-Qui ets tu?
-Hola noble esperit, sóc l'Spike, vinc per.....
-Ja ho sé, per que véns, m'ho ha explicat l'esperit de la terra. Ensenya'm la marca....
-Mira-la.

-- "Oxus rivea ortoti creo, xoluxa meco rakita oreo!!"
-Ja veus que sóc jo, noble esperit.... podries donar-me la medalla sisplau? Es que tinc una mica de pressa.
-Espera't un moment.... aquí la tens.
-Gràcies. Em podries fer un favor?
-Depèn de quin, es clar.
-Ens podries fer aparèixer a mi i al meu cavall que està a Coastville, a davant de la casa del Garnet i deixar una nota al estable del Turis que digui que m'he endut al meu revat, sisplau?
-Serà un plaer.
-Gràcies i adéu.
-Adéu. Sort amb les medalles!
Al cap d'un instant....
Ja em començo a acostumar, a això de aparèixer davant la casa del Garnet.... Ray, tu no? "Iiiiiii" Ja m'ho crec, ja. Trucaré a casa del mag....
-Qui hi ha?
-Jo, l'Spike.
-Passa a dins.
-He aconseguit la medalla de l'aigua.
-Ostres, si que has trigat poc temps, aquest cop, noi.
-Sí, fins i tot jo em sorprenc. Ara només me'n queda una.
-Exacte, la del foc. El temple és al volcà Proty. Es un volcà actiu, tindràs de vigilar. Per no cremar-te de les altes temperatures, t'ensenyaré un nou encantament, es diu grox. Es fàcil, amb un dia en tindràs de sobres.
-Doncs em quedaré dos dies i llavors marxaré cap al volcà.
Al cap de cinc dies....
O sigui que estic al peu del volcà Proty, eh? Doncs pujaré fins a dalt amb el Ray.
Al cap de mitja hora....
Bé, ja som a dalt. Com m'ho faré, ara per entrar dins el cràter? Saps per on s'hi entra, Ray? "Iiiiiii" Doncs llavors, acompanya-m'hi. Aaaaaa.... ja vec a on vas. Ja m'ho pensava que hi hauria una escala de corda.... doncs llavors tu no pots baixar, Ray. T'hauràs d'esperar al peu del volcà.

Al cap de tres hores....
Em passa el mateix que em passava amb el temple de l'aigua. Trobo l'estàtua de seguida però ni rastre del temple....
Però aquí al voltant de la estàtua hi han dos forats que deuen tenir alguna cosa a veure amb el temple, segur. Tenen forma de pedra petita. No ho entenc. Mmmmmmm.... no se m'acut res. A veure.... clar! Que ruc que sóc, les medalles!! Les poso.... i no passa res! Que estrany, potser s'ha de dir algunes paraules màgiques, ni idea. Ja ho tinc! He de posar la mà en aquella làpida! No l'havia vist! A veure.... ostres! Ja surt el temple de dins de la lava! Hauré de vigilar de passar per les pedres i vigilar a no caure, però abans agafaré les medalles....
Al cap d'un moment....
-Ja he entrat.
-Qui es l'atrevit que ha gosat entrar al temple?
-Jo, l'Spike.
-Ja m'havien avisat, els altres esperits, que vindries.
-Ja saps a que he vingut, oi?
-Sí, la medalla ja la tinc a punt. No et fa res que comprovi si ets l'Spike en veritat, oi?
-No, home, no.
-"Oxus rivea ortoti creo, xoluxa meco rakita oreo!!"
-Ja veus que sóc jo.
-Si, aquí tens la última medalla.
-Visca! I ara com puc aconseguir el bastó?
-Doncs tindràs que posar les tres medalles col·locades a l'altar sagrat. Si ho fas, podràs obrir-lo i fer-te amb el bastó màgic.
-I on és, aquest altar?
-Això li hauràs de preguntar a algú que ho sàpiga, jo no t'ho puc dir.
-Va.....
-O sento, però no puc.
-Doncs no hi ha temps per perdre.... ens podries fer aparèixer a mi al Ray a casa del mag, sisplau?
-D'acord.
Al cap d'un instant....
Ja tornem a ser-hi.... trucaré.... DING DONG!
-Ets tu, Spike?
-Si.
-Ràpid passa a dins.
-Que passa?
-Doncs que algun traïdor ha dit que el fill de Rexon havia tornat i que estava intentant salvar Shaflin del rei Rocky. T'estan buscant per tot arreu.
-Si truquen ja m'amagaré. Escolta, ja tinc totes les medalles!!
-Visca! Ara ja podem treure el bastó de l'altar sagrat!!
-Però hi ha una pega....
-Quina?
-Que els esperits no m'han volgut dir on era l'altar.
-Si home!!
-Es veritat.
-Doncs jo no ho sé. Li hauràs de preguntar a algú altre.
-Sí, però a qui?
-Algú que coneguis força i que sàpiga moltes coses de Shaflin....
-Vols dir el Walter??
-Per exemple.
-D'acord. Ara mateix marxaré cap a Manload.
-Espera!! No vols marxar amb tot ple de guàrdies oi? Et donaré un parell de trugas que et seran molt útils....
-Encara en tens dos més????
-Oh, hi tant! Un perquè el Ray pugui volar i un altre perquè pugui xerrar!
-Ostres!!! Això si que no m'ho esperava.... gràcies, Garnet!!
-Espera, que no s'han acabat les sorpreses, encara! També t'ensenyaré un encantament nou, invles. Et permetrà tornar-te invisible durant uns 15 minuts. Però necessitaràs 5 dies per aprendre'l a fer servir. T'està bé?
-Si. Però comencem ja.
Al cap de cinc dies....
-Garnet, gràcies per tot. Me'n vaig volant directe fins a Manload. Adéu
-Adéu. I que tot et surti perfecte.
En un moment.....
-Ostres, Ray si que corres, volant ja som a Manload!
-I que et pensaves? Tens el millor revat de Shaflin!
-Bé espera'm aquí, d'acord?
Truco a casa del Walter, a veure si hi és.... DING DONG!
-Qui és?
-Obra Walter, sóc l'Spike.
-Spike!! Ara t'obro.... Au passa a dins. Assenta't aquí.
-Walter, m'hauries d'ajudar a la recerca de l'altar sagrat que guarda el bastó.
-Que tens les tres medalles??
-Totes tres. Però no sé a on es situa l'altar. Ho saps, tu?
-Doncs jo, ni idea. Que no ho saben el Garnet i els esperits?
-No, per això t'ho he vingut a preguntar a tu.... OSTIA!! Que burro que sóc!! Al Ray li tenia que preguntar, al Ray!!! Em pots disculpar, Walter tornaré quan pugui, o sento, però es que tinc molta pressa, saps?? Tinc que marxar.
-Tranquil, no passa res, ja pots marxar. Adéu.
Al mateix moment de sortir de la casa.....
-Ray! Corre, vine!
-Que vols?
-Per casualitat no sabries a on és l'altar sagrat que guarda el bastó màgic??
-Es clar que sí. Jo no perdo la memòria, saps? És al cim de la muntanya més alta de tot Shaflin, la Grecotin.
-I perquè no m'ho deies abans?? Ràpid anem-hi!!
-A tota màquina!!
Al cap de 5 minuts....
-Té, ja hi som. El veus allà al davant, l'altar?
-Clar que el vec, Ray. Espera'm aquí. Col·loco les medalles.... òndia! guaita com s'obra! Aquí el tinc! El BASTÓ MÀGIC!! Ràpid anem a salvar el pare i a donar-li!!
Al cap d'una estona....
Bé, ara som a les afores del castell. Tu t'hauràs de quedar aquí, d'acord? Estiguis atent quan et faci un xiulet, val? Vinga, llavors aniré a buscar el pare a les masmorres del castell..... abans, però em faré invisible..... ja està. Vinga, som-hi!
Al cap d'un moment....
Ja sóc a les masmorres, però a quina deu ser, el pare? Aniré mirant-les una per una.... quan trobi el que s'assembla a la foto que em va donar el Walter, li obriré la presó. Primer, però, amb l'ajuda del bastó adormiré aquell guàrdia. Shhhhh.... plinc! Ja està. Ara, a buscar el pare.... ostres!, ja ha passat el quart d'hora de ser invisible. Sort que he adormit el guàrdia.
Quan troba en Rexon....
Mira-te'l! Es aquí dins. Ja he obert la presó....

-Ets en Rexon, tu?
-Si. Que vols?
-Et porto el teu bastó màgic, té.
-No pot ser. Per les barbes de Neptú! El meu bastó! Ara podré tornar al meu tron i empresonar al meu germà traïdor. Gràcies, noi! Però qui ets i com ho has fet?
-Sóc ni més ni menys que l'Spike, el teu fill.
-SPIKE!! Fill meu! Com has vingut a Shaflin? Com has aconseguit el bastó? Com has....
-Les preguntes i explicacions després, pare. Em sembla que tenim algú per empresonar, anem-hi!
-Amb el bastó ho aconseguiré de sobres....a més en Rocky ja no té l'exèrcit. En conquerir Shaflin, aquell exèrcit va tornar a les terres d'on provenien. Aniré a alliberar el meu exèrcit de les presons ara mateix. Els agafarem a tots!

I així van actuar el rei i el seu fill valent, van tornar a recuperar aquell regne perdut per culpa d'aquell miserable Rocky, que van empresonar durant tot el temps que li quedà de vida, igual que a tots els traïdors que estaven al seu bàndol. El rei, molt conscient del que anava a fer, va destruir el bastó. I aquell rei que fins llavors havia estat "adormit" va tornar a "despertar", i amb el seu fill i la seva dona va tornar a regnar. Tothom ho va celebrar, el martiri que s'havia patit fins llavors, es va esfumar. La pau va tornar a Shaflin, un regne màgic, un regne noble, un regne fascinant.