Diari estrany

Diari estrany:

Aquest es un diari estrany:
D' una vida amagada en el oblit,
d'uns temps de soledat,
de treball i jornades inacabables.

Anys seguits treballant,
24 hores, tots els dies, setmanes , mesos...
dies infinits que no acaben a la nit,
matins immensos que s' acabant tot sopant,
nits de vetlla forçada, d' ulls com plats, i d' insomni pertinaç.

Ara el temps ha canviat,
els horaris son mes humans, i dignes , sembla...
però la gent no ho es tant, es temps de exigència
de demanar rapidesa , precisió , solució: ara !, ja!.

Recordo els temps d' esclavatge en el treball, amb passió,
perquè varen ser els mes nutritius per el meu esperit i vocació,
i vaig conèixer lo millor de la gent.

Ara veig massa misèria darrera somriures a contracor,
massa "esclavatge del desig i del tenir,
i manca d' il·lusions per ésser "…

Ara es el temps d e la comunicació , diuen!
i cada cop tinc menys gent per parlar sota l' ombra dels faigs,
i en canvi es diuen tantes paraules atrevides i buides
a una pantalla de tons blaus,
color d'un fals cel, que el sol mai acarona .

Se que es una reflexió nostàlgica, massa crítica,
d' un mon que ningú sap on va,
pensareu que soc poc optimista (i encara soc alegre !),
però lluito constantment, diàriament, i aferrissadament,
per no convertir-me en un pessimista trist.

Avet_blau