Diari d'una skin

Un relat de: pikarol

Diari d'una skin.

DILLUMS 5: Heyhey! Per fi em acabat els exàmens. Sincerament, m'han anat tots bé... ui, tots menys el maleït anglès... crec que aquest l'he pencat... però bé, caldrà esperar, millor no deprimir-me encara. Em sortit de l'insti la Lea, la Neti i jo i em anat a un debat de joves al casal. Ha estat bé, però hi ha molt poc moviment en aquesta ciutat, és una merda. La majoria de joves són del tot conformistes amb el que passa, i no es preocupen pel seu futur. Es clar, amb uns papis forrats pagant un piset, qualsevol es preocupa per on viurà, no? Quin fàstic. Però bé, no hi podem fer res. Ai, sento estar tan pesada, però... aquest matí gairebé ens besem el Jaume i jo... ha sigut un... ups! Però bé, tinc l'esperança que algun dia passi... L'esperança MAI es perd!

DIMARTS 6: Heyhey! En Jaume és fantàstic. Avui a la tarda he quedat amb ell per anar a fer una birra. Ha estat bé, llàstima que fes fred i jo no portés abric. No m'esperava aquell airot! Hem estat asseguts al Trau fins a les cinc o així, aleshores, ell m'ha acompanyat fins a casa. No ha passat gaire cosa, però cada dia n'estic més convençuda... li agrado. Com em mira, com em parla... ho, tan de bo no m'equivoqui... la veritat, no estic passant per gaire bon moment amb els xics. Fa massa que no se'm correspon, i ara, ara que me n'he adonat que estic enamorada... no vull equivocar-me. Ai, mira, m'acaba d'enviar un sms... Què guai!! Em diu... em diu per a quedar demà! Oh, quina il·lusió! Després el trucaré, a veure com quedem. Ai, que nerviosa que m'acabo de posar! M'encanta... es una passada de noi: sempre tan atent, comprensiu, lluitador... Ell si que té clares les idees, i tot i així, mai es fica en embolics. I per moltes "pintes" (com diu la gent) que porti, no li agraden els problemes. Tot ell m'enamora... la seva cresteta roja, els seus ulls mel, la seva pell torrada, els seus llavis carnosos... uf, em posa a cent! A veure si demà passa alguna cosa, que ja no puc més!! Adéu, em truquen!

DIMECRES 7: Heyhey! Ara a les 9 hem quedat per anar a sopar amb la colla. Estarà bé. Entrepà ràpid, ruta pels "baretos", algun que altre porret...i en Jaume. Sí, avui pot ser la nit perfecte... Ja he avisat a casa que aquesta nit no m'esperin. Hem quedaré a dormir a casa de la Neti, que me'n deu una... A veure... queden tres quarts encara... Vaig a dutxar-me i després ja em vestiré i marxaré. No se què posar-me; la mama em vol renovar la vestimenta... odia com vaig vestida! Avui mateix em discutit, diu que vaig massa extremada, que dono molt la nota, i que s'avergonyeix de mi. Que vestint així només provoco i que no se ni que em dic. Quina ràbia... per què no m'accepta? Crec que soc lliure de vestir com em sembli, i de tenir els ideals que jo cregui... i què si soc antifeixista? I què si odio als racistes? No puc creure en la igualtat de classes i sexes? Oh, quina ràbia... Com toqui la meva roba... marxaré de casa! Bé, per altre banda, tampoc hem queda tant pels divuit: menys de dos anys! Ai, vaig a dutxar-me, que encara faré tard. Ja hem posaré el primer que trobi per l'armari i estigui net. Desitja'm sort!

DIJOUS 8: Heyhey! Oh, quina nit ahir, Déu meu! Va ser la millor... tot i que no va passar res amb en Jaume, em vaig divertir. Feia tant que no sortíem tots junts... Ostres noi... l'únic problema a sigut la ressaca d'aquest matí. Estic amb un mal de cap! Però bé, amb pastilles vaig tirant, em toquen cada vuit hores i me n'acabo de prendre una; suposo que no tardarà en fer efecte...(suposo... i espero!). Diumenge hi ha una manifestació nazi a la rambla, en contra de la immigració. Ho he llegit al migdia tornant cap a casa... Ja avisaré al casal per a posar-nos en moviment i a veure si en poguéssim organitzar alguna en contra o fer que els retirin el permís... Adéu, crec que vaig a dormir una estona més.

DIVENDRES 9: Heyhey! Oh, a que no saps qui m'ha vingut a veure aquest matí...? En Jaume!! M'ha vingut a buscar per anar a donar un tomb i... res, que... sisisisisi! Al final ens hem liat! Oh, a sigut fantàstic... Es meravellós! M'ha dit que m'estimava, i que no volia que fos únicament un rotllo, volia que sortíssim, formalment, i jo... Jo fonent-me als seus braços! Es fantàstic, diari... me l'estimo tant... No se com he pogut estar sense ell... M'encanta! Ara hem tornat a quedar amb la colla i els ho direm... a veure quina cara fan!! Suposo que anirem al casal, que avui hi ha reunió de joves anarquistes i ens toca presentar un projecte de campanya, però... amb una mica de sort... ens podrem perdre una estoneta en Jaume i jo per la ciutat... Ostres, que guai... ostres! Fins demà!

DISSABTE 10: Heyhey! Ahir l'assemblea va anar molt bé, vam parlar de la manifestació nazi del diumenge i n'organitzarem una altre en contra el proper dissabte. No entenc com l'han poguda permetre... però si ells poden, nosaltres també. Demà hem quedat per anar a demanar el permís a l'ajuntament. Segurament hi anirem en Jaume, l'Orni, i jo. De moment, avui hem estat preparant eslògans i propaganda diversa. De les frases se n'han d'encarregar la Xènia i el Markus, que hi tenen una traça increïble. Dels cartells me n'ocuparé jo amb la Lea, i les xerrades i propòsits... no se, suposo que ja ho faran els més grans. Ho em estat organitzant tot al màxim, ara només cal triar una ruta llarga i repartir una mica de propaganda. Ah, ahir, a l'assemblea els vam dir a tots que sortíem en Jaume i jo, i van fer una cara... jajaja però bé, en el fons, molts ens van dir que ja s'ho mig imaginaven... Ai, cony, mai havia sigut tan feliç. Cada estona que passem junts... es especial, es meravellosa... única... l'estimo, si, l'estimo amb bogeria, com mai havia estimat a algú, i ell a mi també, per fi tot comença a ser perfecte... Aquest matí ens em vist i em estat esmorzant junts i parlant. En general em parlat de la manifestació, perquè ens té a tots bastant ratllats això que se'ls hagi concedit el permís, es al·lucinant! No se on tenen el cap aquesta merda de polítics, per favor! Es que encara no ho crec possible... Però bé, no només hem estat discutint d'això, també hem estat parlant de nosaltres. Som estúpids! Fa tant que ens agradem, i mira, fins fa dos dies... que només amics. Hem rigut molt pensant en això. I saps que? Ostres, mira, jo li he dit que en el fons, no em reia tant, que no em feia gràcia haver estat tant de temps sense ell, que tot aquells dies que vam passar sent amics que ens estimàvem massa, era un temps en el que podríem haver estat sincers, podríem haver estat junts... i no se, em feia ràbia això; però aleshores, m'ha agafat la mà, m'ha mirat als ulls i... oh, gairebé em fonc! M'ha dit que això no importava, que ell i jo estaríem sempre junts ara, sempre més... i jo he sigut feliç en sentir-ho. Després, em anat a donar un tomb i ens hem acomiadat per a dinar. Ara estic tipa i tinc son, i si arriba a ser per mi, que em quedo aquí on soc, estirada al llit panxa en l'aire fent la gossa, però... en mitja hora he de ser al casal per a preparar la propaganda, i a més a més, ens veurem en Jaume i jo... J! Marxo... agur!

DIUMENGE 11: Heyhey! Bon dia!! Avui m'he llevat de molt bon humor, tot i que d'aquí a poques hores es faci la merda mani aquella... però bé, en pensar que dissabte vinent en farem una antifeixista 100% m'animo una mica més. Vaig a esmorzar i no se si escriuré més, adéu!

****

Ja he esmorzat, i aquí em tens de nou. La mama es imbècil, m'ha castigat sense sortir aquesta tarda a demanar el permís. I tot per què? Bah, tant hi fa, es estúpida.... la odio! Uf, quines ganes que tinc de desaparèixer de casa... A més a més, mentre discutíem, en Jaume m'ha enviat un missatge de "bon dia" i es clar, la senyora aleshores ha aprofitat per a confiscar-me el mòbil. Idiota... Uf, tot el puto dia tancada a casa avui... bé, que hi farem... crec que no sortiré de l'habitació fins demà, m'he emprenyat bastant. Dw.

****

Ei, torno a ser-hi... es que la mama ha atacat de nou i m'ha deixat sense dinar, diu que no ho mereixo... Sort que en tinc de la música... noto com perfora els meus timpans, a tota llet... Oh, sento com poc a poc la meva ràbia va desapareixent entre les lletres de les cançons... ja estic millor. Ai, mira, crec que acaba de marxar aquella dona. Aprofito que estic sola i pujo el volum a gairebé el màxim. Aquí estic jo, el meu món, tu, diari, i la meva música... ideal...

****

No m'ho crec... necessito aire... m'estic ofegant... Per què no puc respirar? Per què cony he hagut de despenjar? No puc... m'estic morint... no controlo les mans... per què tremolo tant... si us plau... necessito ajuda, vull despertar, que algú em desperti! Per favor! Desperteu-me, o mateu-me... però no em feu patir així... es com un somni... no soc conscient del que faig... la meva vista... ja no se ni que escric... Però per què cony veig les lletres borroses... po(...)

****
=/=>Aquella trucada inesperada la va fer saltar del llit, on escrivia lentament allò que se li passava pel cap. Va parar la música i va despenjar l'auricular del telèfon. Va sentir a l'Orni molt esverat. No entenia res... Les paraules que van sortir de la boca del seu amic eren incomprensibles, li tremolaven, no les sentia bé, no LES VOLIA sentir bé. Tot allò era un malson. Una vida destruïda, un somni assassinat amb una freda navalla al mig del carrer. Plors, xiscles, desesperació. Com havia pogut passar? No era real, no ho era... Era un maleït malson... però els crits seguien en el seu cap. En realitat a l'habitació hi havia silenci, però ella no se n'adonava, ella sentia els xiscles; els sentia com si estiguessin al seu costat, però no, estava sola. Un moment de serenor, seguit del pànic interior i la por a la veritat... allò no era cert, no ho podia ser pas... L'Orni estava ferit, però la policia l'estava a punt de detenir. Ella sentia com es resistia a que l'agafessin, primer havien d'acabar de parlar... Era com si ho estigués veient... tot el que li estava mig c
ridant l'Orni, ella ho veia en la seva habitació. Gent, molta gent. Policies, masses junts. Una ambulància i un cadàver. Coneixia aquell cos mort, era el d'en Jaume. Veia un grup de neo-nazis fugint per la cantonada, perseguits per més polis. Veia la sang en la navalla del terra, veia el pànic en la cara dels vianants. Ella hauria d'haver-hi estat... hauria d'haver-los acompanyat a demanar el permís, s'hauria d'haver creuat ella també amb aquells fills de puta. Ella hi hauria hagut de ser... Si hi hagués estat... potser en Jaume... Potser ja tindrien el permís, ja estarien al casal preparant cartells, ja estaria asseguda al costat del seu xicot... però no era així, no ho era, i mai més ho podria ser. Van rodejar-los, els van atacar per l'esquena, com rates covardes, i van matar al seu estimat Jaume. Fills de puta... Estava histèrica, i va sentir un crit de dolor que venia de l'Orni i... res... la línia tallada. Havia penjat. Mal parits... púrria humana... Mai més, mai més podria estimar a algú tant com havia estimat a en Jaume... mai ningú tindria uns ulls tan perfectes, ni uns llavis tan carnosos, ni aquell tacte que li feia posar la pell de gallina només en recordar-lo... i tot per què? Per culpa de la intolerància, l'egoisme, la incomprensió d'aquella merda de pensaments d'extrema dreta. Va sortir als diaris, sí, jove d'esquerres assassinat al mig del carrer per un grup d'extrema dreta armats amb navalles. Va sortir, va ser llegit, i molt aviat, oblidat per tots aquells a qui els causen morbositat i fred interès aquesta mena de notícies. Però els demés, els seus amics, companys, familiars; tots aquests, no el van oblidar mai. Van lluitar per a que es fes justícia, però no ho van aconseguir... res podia tornar la vida d'en Jaume... res... mai més... <=/=




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

pikarol

2 Relats

2 Comentaris

1399 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00