Diàleg amb compte enrere

-Has portat les eines?
-Si, i tu, has portat els escuts?
-Si.
-Home, està bé. Afortunadament, a la feina no ets tan despistat com a casa.
-No comencis, que no estem per posar-nos nerviosos.
-Quina classe d'artefacte és?
-Complicat.
-Com tots.
-Com tu.
-Escolta, has dit que no començaríem amb baralles.
-No, tens raó. Deixem-ho per quan tornem a casa, si tornem.
-Hóstia, tu, només quaranta-cinc segons. És que no ens podien avisar més tard, collons.
-No siguis malparlada.
-És que em posa dels nervis, aquesta ineptitud. Després, si la bomba peta i la dinyem, tot seran llàgrimes.
-Quan he preguntat per què no enviaven el robot m'han dit que els tenien tots ocupats.
-Típic.
-Trenta segons.
-On és el mecanisme del detonador?
-Sota la pantalla. Hi ha dos cables trampa.
-Descargola la pantalla.
-Sí home, per què peti.
-I com penses arribar al mecanisme?
-Deixa'm treballar, hòstia.
-A mi no em parlis així, vols? Que ens estem jugant la vida.
-Vint segons.
-Sí, vint segons, què passa. Ja és més temps del que va durar la nostra darrera conversa.
-Vols callar i buscar la manera d'arribar al mecanisme?
-Fes-ho tu, que jo potser et molesto!
-Ets una rancorosa.
-Quinze. Tu també ho ets.
-Per això no funcionem, tu i jo. Sempre ens estem retraient coses l'un a l'altre.
-Mira, aquí hi ha una petita palanca. Veus? Aquest és el mecanisme.
-Déu segons.
-Quin tallem, el blau o el vermell?
-El blau.
-Jo crec que és el vermell.
-Blau.
-Vermell.
-Cinc segons. Blau.
-És el vermell!
-És el blau. Talla'l i calla la boca.
-T'odio.
-Tres segons, dos, un.
-Zero! Veus? Era el vermell.
-Apa! Game Over.
-És una passada, això de la Wii, oi?
-Sí, fot nerviós de collons. Posem el de boxa? Necessito descarregar adrenalina.
-Homes…