Dia Internacional contra la Tortura

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Passada la revetlla de la nit bruixa i el dia de sant Joan, l'estiu que ja havia entrat dia 21 ho ha fet de manera força calorosa. No n'estaven acostumats i hem passat dels prop de 20º del maig plujós als devers 30 passats. Aquests canvis no hi ha cos que els aguanti i la neurona (al manco la meva) el que desitjaria és prendre la fresca i treballar ben poc.
La nit bruixa la vaig celebrar amb la meva dona al port, fent el ritual de purificació amb un bany curtet. L'aigua estava prou freda i la platja d'en Repic estivada de gom a gom amb llumeneres repartides arreu i alguna que altra fogatera. No foren massa els valents i les valentes que s'atreviren a ficar-se a l'aigua.
Bé, ara començaran a escurçar-se els dies fins que per la tardor ens tornin a desbaratar l'hora i ens tornem adaptar als nous horaris.
Assegut davant la taula del meu estudi, esper la inspiració i em sembla que avui horabaixa ha passada de llarg. I s'està fent hora de sopar, pregant que a la terrassa hi corri una mica l'aire.
Bé i anant per feina. Que dia 26 del més passat fos el "dia internacional contra la tortura", em porta a fer-me bastants preguntes.
Que sapiguem la humanitat porta molts anys de camí, ara tan sols em situaré en aquests més de 2000 anys. Pensar que amb tot aquests temps encara no hem sabut o volgut emprar un altre llenguatge que la guerra per arreglar els conflictes col·lectius, és més que trist i vergonyós.
Que haguem arribat a cotes de violència, agressivitat i ignorància (en estats democràtics i no democràtics) ; que per exemple, pugui permetre l'existència d'un Hitler que ideï "la solució final" i extermini amb el vistiplau de molts altres, més de sis milions de persones, em dóna a pensar que tenim una malaltia molt greu. No afegiré totes les altres aberracions que durant els meus 55 anys han ocorregut, perquè m'he de cenyir a la llargada de l'article, però que estan en la memòria de tots. I no vull tornar a recordar la guerra incivil per devers casa nostra i els quaranta anys de dictadura franquista amb tota la repressió, humiliació, i tortura. Com perquè encara hi pugui haver "genteta" (quasi tots del mateix partit) que els molesti recuperar la "memòria històrica", que crec imprescindible per garantir la dignitat dels assassinats pel règim del Dictador. (No vull ni posar el seu nom).
També em deman, si féssim una enquesta a tots els ciutadans del món, individualment, una àmplia majoria estaria en contra de la tortura, la guerra i qualsevol mena d'agressió i vexació contra un altre esser humà.
En canvi sembla que no és el que realment sentim, ja que basta veure les relacions més properes, entre veïnats, laborals, parelles, on s'empra el poder sense més miraments per imposar la santa voluntat. Aquesta és la violència que després generarà les altres. Per contra, cada vegada que som capaços de crear harmonia en el nostre entorn, estem posant el nostre gra d'arena perquè la violència mundial s'acabi. Comencem pel nostre entorn, i revisem-nos quina és la nostra manera d'actuar: si des de la concòrdia, el saber escoltar o des de l'agressivitat. Si no som capaços de modificar aquestes petites coses, no cal omplir-se la boca per intentar modificar les altres: en el fons és mentida.
L'article d'Isabel Clara Simó "la xacra de la tortura" publicat al diari "Avui" del passat 26 de juny, no té tara.
Parla de la denúncia dels torturats que han superat la por i parla dels torturadors (dels quals alguns en sortiran impunes); "...estimulats per un sistema que té el cervell a l'actualitat i el cor i el ventre a l'edat mitjana" paraules textuals de l'escriptora, en les que jo hi combreg plenament.
I per acabar aquesta referència, ho faig amb unes paraules seves: "...la condemna a la tortura ha de ser un clam". I jo hi afegiria que ciutadà i de totes les persones que treballen per a modificar un món moltes vegades absurd i sens sentit. Per les persones que no ens conformem amb les píndoles que dia rere dia volen que ens enviem sense ni fer una sola carussa.
Que a l'estat Espanyol encara hi hagi casos de tortures segons un informe d'Amnistia Internacional, després de més de trenta anys de democràcia és d'autèntica vergonya, per tots els demòcrates de debò. N'hi ha que es diuen "demòcrates de tota la vida", bon pedigree, que tan sols empren la democràcia pel seu profit individual, però mai han cregut amb ella, hereus del Generalisimo. No vull parlar d'ells perquè em ve l'agrura a l'estómac i no valen la pena en absolut.
Acab per avui, i com vaig dir fa estona a un article, celebraré el dia que no hi hagi dies internacionals de res. Això voldrà dir que no es necessari celebrar cap dia especial perquè s'haurà resolt i la seva desaparició, ens senyalarà que el que es celebrava o commemorava, o ja està dins la normalitat o ha desaparegut.

Fins la propera, que fa massa calor, tanta que he hagut d'afegir un ventilador extern al meu ordinador perquè deixi de petar i em permeti fer feina.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

537846 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!